També un triomf de la cultura

S'ha destacat des de tots el àmbits de l'esport l'èxit extraordinari, únic, aconseguit per Pep Guardiola. Uns triomfs que han fet la volta al món. Però poc, molt poc, s'ha esmentat que el seu èxit és també el de la cultura. No és solament el fet que hagi parlat als periodistes en català a Espanya o arreu del món, cosa que no fan els nostres representants polítics; alguns –PP i PSOE–, fins i tot no el defensen ni a Espanya ni a la Unió Europea. Pep Guardiola pot expressar-se igualment en castellà, francès, anglès o italià. Vull destacar que darrere de tot hi ha un esforç i una voluntat de conèixer el per què de les coses i dels fets. Aquest afany de saber també es pot fer des del món del futbol. Aquesta tasca a les mans d'un autodidacte rigorós s'anomena cultura. La cultura és el compendi del que som. I en Pep, que ha estat professional d'un esport d'elit, mai no ha abandonat les ganes d'aprendre. Llegeix prosa, novel·la, assaig i poesia. Diaris i revistes. Escolta música, segueix el cinema i el teatre i està permanentment a l'aguait de tot el que succeeix. Dit d'una altra manera, s'enriqueix constantment del que hi ha al seu entorn. En un món globalitzat, ell beu de la cultura que troba. Veient tant de fracàs escolar, que en Pep sigui un vencedor, un guanyador, esdevingui model és extraordinari. Els mostra i els demostra que amb voluntat, caràcter, treball i constància, aconseguir el que hom pretén és possible. Un exemple d'un home català nacional i cosmopolita, fill de la cultura del treball i de l'esforç. La fidelitat als qui han estat els seus amics i companys d'adolescència i formació, l'etapa dels somnis i les experiències més sublims i profanes, és l'essència de la cultura del que un és. Per això, darrere de Pep Guardiola veiem una polifonia que va des de Santpedor al món, de la Masia d'en Núñez a Cruyff, Llach, Martí i Pol, la pàtria o l'ombra llarga d'una personalitat feta a si mateix gràcies a la cultura.