No tingueu por de l'«ésser superior»

Ja ha tornat l'ésser superior, el salvador del madridisme, qui ha de posar fi al domini del Barça que tant de mal fa en alguns llocs. Ha tornat aquell que farà guanyar al Real Madrid el que no ha guanyat mai, i ara els barcelonistes passen el triplet per la cara als madridistes. Florentino Pérez és des d'ahir nou president del Real Madrid, la mateixa persona, si no recordo malament, que va deixar tirats tots els seus socis (els mateixos als qui ara se'ls cau la bava amb el seu retorn) quan les coses anaven malament. O és que el primer cicle de Florentino Pérez com a president del Real Madrid va ser tan excel·lent com tothom creu? Va estar sis anys a la llotja del Santiago Bernabéu. En els tres primers va guanyar dues lligues i una Champions. En els tres següents el seu projecte galàctic va fracassar i va haver de marxar amb la cua entre les cames. Tres anys en blanc i va abandonar el vaixell quan l'aigua començava a enfonsar-lo. Florentino Pérez és un gran empresari, això ningú no ho dubta. Un home de grans influències, que posa i col·loca periodistes, que domina els mitjans de comunicació madrilenys, que se sap moure com ningú entre els polítics del Partit Popular, que després li fan favors en forma de requalificacions per salvar un club en un situació econòmica delicada, que té amistats importants en el món de la banca que li deixaran tots els diners que calguin perquè pugui fitxar els jugadors que necessiti mentre molta gent passa gana per culpa de la crisi. Florentino Pérez també és qui no volia Del Bosque perquè no tenia glamur. Qui vol renovar Guti perquè és maco i qui té dubtes sobre si ha de fitxar Ribéry perquè és lleig.

Florentino Pérez va triomfar en els seus tres primers anys com a president, en part, perquè es va trobar un Barça nefast. Ell guanyava les eleccions i a Can Barça les guanyava Joan Gaspart, el pitjor president de la història moderna del club. I tot just entrar a la presidència va fitxar Figo, la gran estrella blaugrana, un cop moral per al club català. Va ser desaparèixer Gaspart de la circulació i enfonsar-se Florentino. Va arribar Joan Laporta, acompanyat d'un grup de joves amb ganes de dedicar els millors anys de les seves vides al club, amb un nou model que ara és l'enveja de tot el món, i va fracassar el model galàctic. Comptant des de l'arribada de Laporta a la presidència del Barça i fins al final de la temporada en què va dimitir Florentino, cap títol per al Real Madrid. Dues lligues i una Champions per al Barça. Els números ho diuen tot. I si comparem els sis anys de Florentino i els sis de Laporta, també. Dues lligues i una Champions per a l'ésser superior i tres lligues, una copa del Rei i dues Champions per a Laporta. Així que ja sabem qui és millor i també que no cal tenir cap por de l'ésser superior. Perquè ara agafa la presidència del Real Madrid amb un Barça excel·lent i no aquell que es va trobar l'any 2000 i perquè cap dels actuals jugadors blaugrana trairà el seu club com va fer fa nou anys Figo. Entre altres coses, perquè ningú no vol marxar de l'equip que millor juga a futbol en tot el món.