Sort, Sylvinho

Fa unes setmanes, en aquesta mateixa columna, vaig defensar la renovació per un any de Sylvinho. Em semblava que era un jugador prou vàlid per continuar fent de lateral esquerre suplent del Barça. Sylvinho ha estat sempre un professional impecable, ha treballat sempre com ningú per tenir minuts i sempre ha acatat les decisions dels seus entrenadors. La seva experiència, a més, l'havia convertit en un referent per als més joves, com per exemple Messi, amb qui tenia una relació molt especial. El Barça ja ha fet oficial que Sylvinho no compta per a Pep Guardiola i que el 30 de juny deixarà de ser blaugrana. Malgrat que sembli una contradicció (i segurament ho és) la decisió de Txiki i Guardiola em sembla bé. Crec que una part de la meva opinió estava influenciada per la manera de ser de Sylvinho. Independentment del seu nivell futbolístic, Sylvinho és un tipus amable, educat, extravertit i simpàtic i és molt possible que aquests valors extraesportius distorsionin una mica el meu punt de vista sobre el Sylvinho futbolista. Renovar jugadors per raons sentimentals seria un greu error, ampliar contractes a cop de rauxa, com per exemple es va fer amb Belletti, és un mal negoci i per això m'ha semblat bé que malgrat els condicionants romàntics que envolten Sylvinho, el club hagi actuat amb determinació. Continuo considerant que Sylvinho podia aportar coses interessants a la plantilla (la distorsió no ha marxat), però si Guardiola i Begiristain no compten amb el brasiler deu ser perquè estan convençuts que trobaran un lateral esquerre més jove i més bo perquè competeixi amb Abidal. És justament després d'una temporada gloriosa quan s'han de prendre decisions amb el cap fred i aparcar la nostàlgia. Tant de bo la contundència i la resolució amb les quals s'ha prescindit de Sylvinho es facin servir per posar fil a l'agulla a casos molt més complicats i perillosos, com el d'Eto'o.