Prohibit aparcar

El triplet del Barça, coronat amb el trofeu de la Champions League, ha desfermat tota mena d'insòlites reaccions. Banderes i escuts penjats als balcons amb més permanència que qualsevol festa nacional. Penyistes gallecs que es desplacen en un autocar no per anar a Roma sinó per venir a celebrar-ho a Canaletes. I una de culturalment insòlita: Eiji Oue, el director titular actual de l'Orquestra Ciutat de Barcelona, després de dirigir la seva orquestra i l'Orfeó Català en la interpretació de la Novena simfonia de Beethoven –la que és coronada per l'Himne a l'alegria– es treu la jaqueta del frac i el peto blanc, davant del públic, i s'enfunda una samarreta del Barça i agita una bufanda blaugrana per damunt del cap mentre una part del públic entona un «Oue, Oue, Oueee!». Aquí no és el lloc per valorar la conducta d'un artista que acaba de dirigir una de les obres més excelses del repertori coral i simfònic, però sí per veure com el Barça, molt més que altres símbols, serveix per manifestar una voluntat d'identificar-se amb el públic, de caure bé. El Sr. Oue, que no articula cap llengua llatina coneguda, ja el mes de març del 2008 deia en unes declaracions a la premsa en presentar la temporada actual: «L'orquestra ha d'actuar tan unida i coordinada com el Barça», tot oblidant les sensibilitats no futbolístiques o no barcelonistes entre els afeccionats a la música, que n'hi ha força.

Endut per aquesta eufòria a un li semblava veure símbols barcelonistes per tot arreu i a les voravies hi havia nombrosos pals amb les coloracions blaugrana. De cop, tornant a la realitat, un s'adonava que eren les plaques rodones del «prohibit aparcar». Quina mala ànima temps enllà volia desacreditar els colors del Barça amb un senyal tan antipàtic. Eren antibarcelonistes? Adversaris del cantó suís de Ticino (Tessí en retoromànic)? Adversaris del Club de Futbol Extremadura fundat l'any 1924? O del Llevant?

En tot cas el missatge «prohibit aparcar» ens el podem aplicar els barcelonistes en el sentit que no podem parar, que no ens podem instal·lar en el joc actual i en les victòries assolides. Cal millorar sempre el nivell de joc. Ara que hem vist un Iniesta frontal eficient més que no pas un fals extrem emborratxant-se de pilota per la banda. I un Xavi absolutament bàsic. I, i, i... (no acabaríem). Ara que hem vist com d'un equip cansat per tantes competicions, amb baixes notables, sabia sortir amb actitud de guanyador des del primer moment i ens oferia victòries impensables com la del camp del Madrid, o la de Roma, podem esperar-ne encara més si l'any vinent es reforça bé.