Croada innecessària

La milionada històrica invertida per Florentino Pérez en el fitxatge de Cristiano ha tornat a centrar el debat del futbol en la decència o la indecència de les operacions que l'envolten. Un altre cop, un gran exercici de demagògia. No seré jo qui defensi el model de Florentino, entre d'altres coses perquè no és veritat que el retorn econòmic dels cracks sigui proporcional a la despesa que es deriva dels traspassos i les fitxes. Si fos així, Pérez no hauria generat un deute de quasi 600 milions d'euros en la seva primera etapa. Per tant, ni Zidane ni Beckham abans, ni ara Kaká i Cristiano facturaran al ritme del que han costat. Ara bé, no baixem el futbol professional al terreny de la vida normal. Aquest és un negoci que mou un munt de diners gràcies a l'interès d'una legió d'aficionats, entre els quals n'hi ha molts que, tot i les dificultats, paguen un carnet per distreure's amb els seus futbolistes, als que les televisions –a canvi de les audiències– converteixen en productes milionaris globals i en icones mundials. Si Joan Laporta defineix el Barça com un antidepressiu davant la crisi, després no pot sotmetre el futbol a les regles de la crisi. Ni ell ni Florentino van ser escollits per solucionar el món, sinó per competir amb els rivals i construir projectes il·lusionadors. Abans dels 94 de Cristiano, hi va haver –en pessetes– els 25 de l'Inter per Suárez, els 65 del Barça per Cruyff, els 100 per Alexanko, els 2.500 de Ronaldo, els 4.000 de Rivaldo i els 10.000 de Figo. Ningú queda lliure de culpa. Laporta, que ha passat de l'elogi –a Valdano i Pelegrini– a la desqualificació de l'imperi blanc, ha equivocat el missatge. Amb el triplet al sac, la seva gent no espera una croada contra Floren. Espera que faci un esforç per cobrir les peticions del seu entrenador i que el Barça continuï guanyant. Pérez no ha inventat res. Necessitava estrelles i les ha fitxat. El guió estava cantat. I Laporta i Txiki el coneixien. Ara falta saber el guió del Barça.