Campions

Cinc anys després, el Barça de bàsquet torna a ser campió de la lliga ACB. L'èxit s'ha assolit amb un entrenador que no es diu ni Ettore ni Zelko (oi que hi va haver una època que escoltant alguns especialistes en això del bàsquet semblava que només es podia guanyar algun títol amb Messina a la banqueta?), que no vomita improperis ni a les pistes ni a les sales de premsa, que parla sense crits, que explica les coses amb educació, que admet les crítiques amb elegància i que, sobretot, ha demostrat que dient-se Xavi Pascual, sent de la casa i sense tanta experiència com els altres també es pot construir un equip campió. Xavi Pascual (amb el suport de Joan Creus) ha tornat la il·lusió al Palau Blaugrana. No oblidem que aquesta ha estat la primera temporada completa de Pascual a la banqueta del primer equip de bàsquet. La primera. I ja ha guanyat la lliga més complicada d'Europa. El Barça va començar la competició amb una colla d'excel·lents jugadors en la plantilla (i amb alguna toia que marxarà de Barcelona sense haver dit ni ase ni bèstia) però el responsable de convertir aquest estol de grans professionals (imprescindibles) en un equip competitiu i amb ambició era Xavi Pascual, i ha complert amb escreix. El títol de l'ACB encara té més mèrit si tenim en compte que al Barça, durant tota la temporada, li ha faltat un director de joc per alliberar Lakovic d'aquesta tasca (encara sort de la grandíssima aportació de Víctor Sada). Les coses com siguin, la gran majoria de gent no donava un ral per aquest projecte (també va passar amb el futbol) i, en canvi, el rendiment de Xavi Pascual ha estat immens. Tinc moltes ganes de veure què passa la temporada que ve amb Messina a la banqueta del Madrid i amb Pascual a la dels blaugrana. Serà un duel bonic i emocionant. I nosaltres, tranquils ara que ja sabem que no és necessari dir-se Ettore per ser campió.