El mercat diu no

a l'alça

Casals EN la federació. Ahir es va produir un fet històric en la Federació Catalana de Futbol; un canvi de guàrdia, l'alternança de poder i l'entrada d'aire nou. El 2005 ja ho vam escriure, i ens vam posar les mans al cap per la manera com es podia arribar a podrir una institució amb tants impresentables i en tan poc temps. Que amb Jordi Casals s'escrigui una altra història, la d'una institució centenària que dignifica el futbol.

El mercat ha provocat una immensa decepció a Víctor Valdés. «Sembla que no valc tant com pensava», deu haver deduït. Després d'aquest cop al clatell, ha reculat i ha acceptat el que el Barça li proposava, que no està gens malament, es miri per on es miri. La cosa va començar amb l'intent de negociar de les dues parts, fins que el pare de Valdés va embogir, va fer que es passés de frenada el representant Ginés Carvajal i el Barça es va fer un fart de riure veient les pretensions fora de tot sentit comú que pretenia el jugador. Un cop els va sortir bé, a Valdés i al seu pare, quan van llançar un desafiament massa atrevit a Louis van Gaal. Valdés va tenir sort que a la presidència hi havia Joan Gaspart i no Núñez, perquè potser ara estaria perdut a segona divisió o en una categoria inferior. Aquell dia, però, Gaspart va creure en ell i va baixar al vestidor i, amb una vergonya a prova de bombes, va ser ell qui va demanar perdó a Van Gaal i no el porter, que el tenia al costat i que es va negar a obrir la boca. La cosa és que al final la jugada li va sortir més que bé; Pepe Reina va marxar a l'estranger i ell va aconseguir la porteria del Barça. En aquesta, Valdés ha viscut –amb els perills que comporta defensar-la– i fins i tot s'ha beneficiat de l'aura que acompanya els futbolistes del Barça, sota la qual un queda emparat de tot, com quan va atonyinar un veí del Baix Llobregat perquè aquest es va atrevir a molestar el porter i la seva acompanyant mentre aquesta, simplement, fumava en un cinema.

En canvi, en aquesta segona plantada de Valdés, el barcelonista ha hagut d'abaixar el cap, malgrat que no sembla una derrota endur-se cinc milions d'euros bruts l'any, més l'opció de facturar-ne dos més, depenent dels partits jugats i els títols assolits.

El mercat, tan capritxós com el creiem, també es mou amb punts de lògica, i Valdés ho ha descobert massa tard, potser perquè aquesta posició intransigent que va determinar en les negociacions, i que molts culers li faran pagar aviat, el van cegar. Ell és el porter del Barça, però mal que pesi només és el porter del Barça, i en el mercat internacional les seleccions nacionals tenen un pes extraordinari. Si no, com s'entén que un Buffon qualsevol de la Juve mantingui l'estrella que l'enlluerna, si no és el mundial que encara defensa l'azzurra?

El Barça no l'està menystenint, i crec que la gent culer així ho entén, quan el club li presenta un sou de 5+2 i un contracte fins al 2014 perquè un cop jubilat no s'hagi de preocupar mai més dels diners, i fins i tot es pugui comprar un cinema per a ell sol i fumar-hi puros, si ho creu convenient.

de baixada

Mosley, el problema. No treu que Max Mosley té bones intencions, que estiguem en un punt que, o bé aquest home surt en globus de la FIA, o la F-1 de l'any vinent serà infumable. Si una cosa ha de transmetre un dirigent és confiança, i Mosley encarna tot el contrari a aquesta pretensió. S'entendria que Platini fes reduir el pressupost del Barça, el United i el Milan perquè els modestos poguessin competir amb ells?