Maneres d'exercir càtedra a Wembley

Wembley és una catedral de Londres, amb torres o sense. Una seu central d'aquesta peculiar religió d'avui dia. Allà s'hi va en peregrinació, s'escolten els sermons concentrat i cadascú hi fa les seves pregàries de fe i esperança en els colors de l'ànima. Allà s'hi han viscut autèntics miracles, milions de cops traspassats a través de generacions de fidels. Els més veterans guarden estampetes de Geoffrey Hurst, collita del 1966, i milions de compatriotes acluquen encara els ulls per recrear un míssil de propulsió ros encastat a la xarxa com si fos ahir, com si fos ara, disparat per fer història i canviar el curs del que havia de venir després. Cada matx a Wembley és una missa, allà no hi ha costellades, ni amistosos, ni mesos de juliol. Si hi arribes preparat per respectar el santuari amb onze nans barbamecs, senyal que continues enviant missatges al món i tens ganes de forçar nous prodigis. Aquest és el mateix Barça de Roma, però en versió lleva del biberó, i així pica l'ullet a qui vulgui entendre l'essència del seu esperit entre els seguidors de la causa i captar nous feligresos entre aquells que vulguin apropar-se a tan atractiva i espectacular doctrina, avui hegemònica per ètica i estètica en el món de la pilota. Guardiola s'ha emportat onze marrecs d'excursió i poc atenuen les circumstàncies de la pretemporada la valentia del crit: teniu, aquesta és la nostra manera de ser i hi continuarem fidels mentre altres tiren de veta. No cal expressar-ho a crits. Amb els fets, pots prescindir de les paraules.

Tant se val quants en quedaran d'aquí a deu anys. Poc importa la futura trajectòria i el detall personal. Valorem la manera d'empènyer el col·lectiu dels que formen el futbol de base blaugrana i, encara en major extensió, aquells infants disposats a pencar de valent per convertir somnis en realitat, com en el guió d'una dolça pel·lícula americana. Hi ha moltes maneres d'exercir càtedra a Wembley, i Pep Guardiola n'acaba de signar una de ben íntima i discreta, gairebé un secret entre nosaltres, els iniciats, que no ens pot passar per alt en tractar-se d'un xiuxiueig a cau d'orella. Preciosa ofrena del barcelonisme a la catedral del futbol europeu. M'és ben igual el mes, el rival, el resultat i l'anècdota. M'importa la substància, el medi i el missatge.