L'article que mai no vols escriure

La mort sobtada, terrible, d'un excel·lent futbolista extrau per força l'essència bondadosa de les persones. En el tram curt, Dani Jarque transmetia aquella seguretat dels escollits per a la glòria, la bellesa del jovent, la cautela de tracte amb què els futbolistes es relacionen amb desconeguts, no fos cas que les confiances portessin disgustos. Al camp, allà on havia d'expressar talent, Jarque mostrava l'elegància dels centrals de sempre, dels que marquen la ratlla a tothom, transmetent seguretat als companys i als seguidors per generar complicacions als rivals. L'anàlisi se'n va per força al temps present, com si ens trobéssim encara en estat de negació davant l'impacte d'una notícia que, per injusta, genera rebel·lió emocional.

Arribaran, a partir d'ara, les derivades pròpies de la tràgica notícia. Garbellem les apropiades al periodisme de rigor i així, quedem-nos amb el record d'un jugador excel·lent a qui encara quedava camí d'ascens per recórrer. Nou capità en la il·lusió d'una nova era espanyolista, aquesta sotragada emocional, aquest impacte al cor d'un concepte que ha recobrat força metafòrica en els últims mesos, el de la família espanyolista, ens porta cap al missatge senzill de la sincera condolença a les persones del seu cercle més proper. La xicota embarassada, els seus íntims, incapaços de trobar respostes a preguntes impossibles. I més enllà, els seguidors, aplegats a la porta 21, acostumats al patiment gairebé sistemàtic que esdevé consubstancial amb la tria de l'estima per uns colors i un sentiment. També, pels amics d'El 9, que, segur, hauran vessat llàgrimes per Jarque i per aquells periquitos que barrejaran avui dolor i por. Temença endèmica en l'entitat, ara aplicada a l'efecte que pot tenir aquest cop baix en un moment tan dolç, aquesta fel en la mel de Cornellà. Òbviament, només queda continuar junts en el record de Dani Jarque.

Volíem escriure de Shakespeare, del seu Molt soroll per no res aplicat al mercat de reforços del Barça, que sembla anar per una banda, i als plans de Pep Guardiola, que circularan per una altra. I ho fem de Dani Jarque, i no volíem, en la mort inesperada d'una ànima jove, d'un bon futbolista, fill de la família dels periquitos. Els periodistes temem els articles que mai no volem escriure, i aquest és un d'aquests.