Senyora, no fotem!

1. Ibrahimovic

Treballar a la tele té aquestes coses. La gent, sense conèixer-te, et coneix. Ets un dels seus. Parlo del Gamper: «Escolta, noi, vols dir que aquest Ibramovic, o alguna cosa així, no és una toia? Vols dir que no l'hem ben espifiada? Aquest noi em recorda el Salinas! Ai, que ens recordarem de l'Eto'o!» Ja hi som. No, senyora, no. Aquest noi és molt bo, però ha tingut una operació a la mà que no l'ha deixat entrenar-se amb normalitat. Aquest noi, que estava fos després del primer esprint, ha de conèixer els mecanismes del sistema, els moviments habituals dels companys, la dinàmica i la velocitat del joc… I senyora, el Salinas era molt bo i l'Eto'o, encara millor, però aquest «Ibramovic» és d'allò que no hi ha!

2. 0-5

«Escolta, Torres, i el Madrid… has vist el Madrid? 0 a 5! I nosaltres ja comencem a perdre!» Carai, senyora, no fotem! El 0 a 1 contra el Manchester City sense cracks, amb mig equip juvenil i amb Ibrahimovic i Messi, entre d'altres, posant-se a to. Vol dir que no s'està precipitant? «Ai noi, no ho sé, aquest Guardiola a vegades em fa patir! M'agrada molt, eh! Un dia me'l vaig trobar al carrer amb els seus tres nens i li vaig fer un petó. Feia una bona olor!» (transcripció literal de part de la conversa. Ho prometo!). Ja hi som amb el Madrid! 0 a 5 contra el Borussia Dortmund, un equipet. Ja no li queda res de Reuter, Kholer, Sammer, Moeller, Chapuisat o Paulo Sosa, tots ells jugadors que van ser campions d'Europa l'any 1997 amb aquest equip alemany. El Madrid farà feina, però no hi ha cap motiu per dubtar del Barcelona de Guardiola. En tot cas, al revés, cal ser optimista. O millor, molt optimista.

3. Fitxatges

El debat sobre els fitxatges que falten té a veure amb la necessitat de garantir l'amplitud de la plantilla amb vista a una temporada que es preveu dura. La realitat és que a Guardiola li falten un parell de jugadors per garantir una plantilla competitiva sense l'obligació d'anar a buscar nens que assumeixin el paper dels homes. Això mateix vol Pellegrini al Real Madrid (no vol que marxin Sneijder i Robben), Mourinho a l'Inter (vol fitxar Sneijder i Deco) i Ancelotti al Chelsea (no vol que marxin Carvalho i Deco). És així. Queden pocs dies i cal fer un esforç…

4. Jaume Llauradó

Sé que arribo tard, però la producció literària futbolística és tan gran que els dies haurien de tenir 40 hores per llegir-ho tot. Acabo de tancar l'última plana del seu llibre Senyora, no fotem!, un viatge per la història del Barça en cent anys de frases memorables. M'ho he passat molt bé. El recomano sobretot a aquells que encara alcen la veu cada vegada que algú vinculat al Barça parla de política i esport. El Barça és el que és perquè va ser el que va haver de ser. I va passar pel que va haver de passar. I el futbol és important, molt important, però el país encara ho és més. I parlar del Barcelona sense fer-ho de Catalunya no és parlar del Barça en tota la seva plenitud.