El mundial dels jamaicans

Els rècords d'Usain Bolt, sobrehumans per a la resta de mortals, seran la imatge icònica que perdurarà del mundial de Berlín, però l'hauria d'eclipsar l'erupció de Jamaica com a potència atlètica fins al punt de rivalitzar i superar els Estats Units en el conjunt de les proves de velocitat. L'atletisme és l'esport i la velocitat, la devoció d'aquesta illa del Carib que no arriba a l'1% de la població dels Estats Units. També serà el mundial del mig fons i el fons: del doblet de Bekele en els 5.000 i 10.000 m; del campió Kamel (1.500), fill de l'antic campió Conchellah; dels dubtes sobre el sexe de la sud-africana Semenya. I també de Natàlia Rodríguez, gloriosament espanyola quan apuntava a medalla i –desqualificada– simplement catalana per a la caverna mediàtica de sempre. Val més, però, que analistes i federatius espanyols es mirin les vergonyes: han portat a Berlín un equip veterà que ha tornat amb poques medalles i poques places de finalistes. Si els millors són els mateixos de fa deu anys i ja comencen a flaquejar, deu ser que el relleu generacional està bloquejat perquè les beques i les ajudes continuen en mans dels de sempre i no arriben a les noves generacions.