Qui els entengui, que els compri

No crec que la irracionalitat arribi a un extrem tan gran que als ulls de l'afició verd-i-negra Villacampa pugui ser repudiat per haver venut la icona al Barça. No em puc creure que el president que és a punt de consumar l'atracament més gran de la història del bàsquet europeu –que em perdoni Joan Creus– no tanqui el traspàs per no ser vist com l'home que va reforçar el rival. Rival? La Penya, rival del Barça? 7 milions contra més de 20 és ser rival? Una injecció de realisme, sisplau, i les vísceres, a la grada. No m'entra al cap que es plantegin vendre'l als Timberwolves perdent-hi mig milió –o més, perquè dels 3,2 que demanen als americans, gairebé un terç és una estimació del que es guanyaria en dos amistosos. Entenc que a Villacampa li sigui igual si Ricky ho passa més o menys malament (tampoc el jugador i el seu entorn han estat modèlics), entenc que Dan Fegan només pensi en la comissió que cobraria, entenc que tothom vulgui sucar-hi alguna cosa. Però no entenc que Villacampa no agafi la bossa més plena i més segura. L'afició de la qual ara tem la reacció segur que més endavant li agrairà no haver de patir per un pagament a Hisenda o per no poder arribar al jugador desitjat. I tampoc no entenc com és que Ricky no fum un cop de puny sobre la taula i diu prou. Després d'anades i vingudes, dubtes i marxes enrere, li toca demostrar que té personalitat.