Txigrinski i Laurent Blanc

El futbol ben jugat és un corrent més enllà de l'espai i el temps que connecta jugadors, entrenadors, equips i partits d'èpoques diferents. Aquestes connexions a vegades s'activen per un simple comentari, una nota al marge. En la seva presentació com a nou jugador del Barça, l'ucraïnès Txigrinski va parlar del francès Laurent Blanc com un dels seus referents principals des que va començar a jugar a futbol. Si tan sols n'ha heretat la manera de saber estar sobre un camp de futbol, no hi ha dubte que Txigrinki tindrà molt de futur com a blaugrana. En l'equip que vol Guardiola primer de tot s'ha de saber jugar molt bé la pilota. Encara que se sigui central. O, millor dit, sobretot si s'és central. Per al tècnic català els dos centrals són, abans que res, l'origen del joc de l'equip. Per tant, un dels pilars fonamentals. Evidentment, també han de defensar, però aquest aspecte és per a Guardiola una qüestió sobretot col·lectiva. El que fascina Guardiola de Txigrinki és la capacitat per trobar sortida a la pilota, tant perquè la pilota no li crema als peus com perquè té molta precisió en els desplaçaments llargs. I havent-lo vist algunes vegades, com ara a Mònaco en el seu últim partit amb el Xakhtar, fa la sensació que l'ucraïnès no serà dels que el Camp Nou els cau a sobre pel pes de la responsabilitat. És en aquest aspecte que l'evocació de Laurent Blanc no sembla que hagi de ser casual o capriciosa.

Laurent Blanc (Monsieur Blanc, quan va jugar en el Barça, sempre que les lesions li ho van permetre) va ser un defensa de gran qualitat tècnica, elegant i amb un gran sentit de la col·locació, i una innata capacitat de lideratge. A més de la lliga francesa i del Barça, va jugar a la lliga italiana (Nàpols i Inter) i al Manchester United. I, sobretot, va ser un dels pilars fonamentals de la selecció francesa en els millors anys de la seva història, amb el títol mundial de 1998 com a punt culminant. En el terreny de les connexions, en la seva curta etapa en el Barça, Blanc va jugar amb Pep Guardiola. I la temporada passada va ser un dels noms que sonaven per ocupar el lloc de Rijkaard, després d'haver fet una magnífica temporada en el seu debut com a entrenador en el Girondins de Bordeus. Igual com Guardiola, Blanc també ja era una mica entrenador quan jugava a futbol. N'exercia sobre el camp, donant instruccions als seus companys, i també al vestidor. Hi ha un episodi revelador de la seva capacitat de lideratge i de la seva vocació col·lectiva en relació amb el mundial de França de 1998. Ell, amb Zidane i Deschamps, era un dels líders de l'equip, al qual havien arribat uns jovenets Henry i Trezeguet. En la semifinal, contra Croàcia, el partit va ser molt tens i Blanc va acabar expulsat. Es perdia la final. Una putada, però ell de seguida en el col·lectiu. El dia de la final a la tarda, abans d'anar cap a l'estadi, va entrar a l'habitació de Zidane en l'hotel de concentració i li va dir: «Durant el mundial, cadascú ha tingut el seu partit. De moment, tu ens has ajudat, però no ens has guanyat cap partit. Si poguessis elegir aquest per fer-ho, ens serviria, i per a tu seria fantàstic.» A més, explica que sabien que els brasilers no eren bons defensant les jugades aèries i que va proposar a Zidane que anés a rematar de cap. El que ja sap tothom és: França, 3- Brasil, 0, amb els dos primers gols de Zidane de cap. El seleccionador Aimée Jacquet, sens dubte, va tenir en Blanc un col·laborador important.

Txigrinski no ha agafat precisament un mal referent per presentar-se davant la nova afició.