Debilitat per S. Busquets

Ara que Iniesta ja ha trencat l'aparador on el teníem els seus admiradors, principalment nostàlgics de Laudrup, i s'ha convertit en el futbolista de dimensió universal que sempre havia estat en potència, que el seu futbol ha deixat de ser una delicatessen per a minories i ja és una exquisidesa per a majories... Ara que Xavi és per fi el futbolista que sempre ha estat i que sense els rigors tàctics innecessaris ha pogut ser el futbolista lliure que ha de ser i per això ja s'ha convertit en un referent mundial... Ara que Piqué ha omplert de goig tots els que vam veure un central amb un potencial sense fronteres quan va jugar una temporada (la 2006/2007, jugant també com a mig centre defensiu) cedit al Saragossa pel Manchester United, i ja no necessita ningú que en canti les excel·lències perquè les seves arrasadores aptituds com a futbolista són de domini i admiració pública... Ara que Bojan Krkic ha abandonat les prematures portades dels diaris i està en mans d'un entrenador que administra el seu talent i el seu temps, que, en definitiva, ha entrat en el camí sensat de la progressió per consolidar-se com el golejador innat que és...

Ara, doncs, que la factoria de futbolistes del Barça té la porta oberta cap a l'aparador del primer equip, és l'hora, després d'una temporada en l'elit, de reivindicar el gran futbolista que és Sergio Busquets, encara que tampoc no li fa gaire falta, perquè se'n surt sol cada vegada que està en un terreny de joc. Als que no l'havíem vist més que un parell de vegades jugant en el Barça Atlètic de Guardiola, se'ns va revelar com un futbolista fet i preparat en un d'aquells amistosos que el Barça va jugar l'estiu del 2008 en la gira pels Estats Units. El fill del porter Carles Busquets és un producte inconfusible del planter blaugrana. En ell es combinen dos factors determinants perquè sigui un jugador amb un potencial extraordinari. D'una banda, té un caràcter molt particular, una força mental molt marcada, una capacitat de veure en cada moment les necessitats de l'equip, una intel·ligència tàctica molt poderosa, la combinació necessària de sang calenta i sang freda per prendre sempre bones decisions, i a més està dotat d'un sentit de la síntesi futbolística que expressa amb la senzillesa i efectivitat del seu joc a un o dos tocs. I d'altra banda, en contrast amb la seva forta personalitat, si s'hagués de fer un fred retrat robot del futbolista del planter blaugrana per al segle XXI, seria ell. Té integrats tots els mecanismes bàsics del futbol de toc de l'acadèmia blaugrana, assimila els recursos necessaris per al joc col·lectiu, equilibra l'equip en la transició entre defensa i atac. En aquesta suma de contrastos, Busquets també és alhora un jugador purament blaugrana i un centrecampista universal. En qualsevol equip, és un facilitador del joc. Previsiblement aquesta temporada ha de tenir més minuts en l'equip de Guardiola. L'adaptació de Touré a la posició d'interior el pot beneficiar. Només falta saber quin marge de millora té. El que el pot convertir de gran jugador d'equip de primera línia en referent mundial.