Aquí patrocinis, allà subvencions

Dues companyies d'assegurances, Regal i DKV, i una d'automòbils, Suzuki, patrocinen els tres clubs catalans que aquest cap de setmana començaran la lliga ACB amb objectius certament desiguals. El Barça buscarà tots els títols possibles; la Penya, tornar a sobreviure en el difícil equilibri de continuar fent créixer jugadors joves sense baixar de les posicions dignes de la lliga, i el Manresa, escriure l'enèsim capítol de la història d'una admirable resistència. Per al Barça, no ens enganyem, tenir patrocinador no és qüestió de vida o mort, només una ajuda que fa menys deficitària una secció nodrida des de l'economia del futbol; per a badalonins i manresans, en canvi, l'ACB seria inviable sense l'aportació d'un nom comercial. Però lluny d'accentuar diferències entre ells, que els tres equips catalans facin cada any els deures del patrocini marca un abisme de diferència amb la resta de clubs. Els tres patrocinadors dels equips catalans són tants com els que sumen junts els altres quinze clubs de l'ACB: les asseguradores Meridiano (Alacant) i Lagun Aro (Sant Sebastià) i la marca de components electrònics Blu:Sens, copatrocinadora amb Xacobeo –que és un motiu i no una marca– de l'Obradoiro. Entre la resta, a més del Madrid, hi ha set clubs que no tenen patrocinador, però tampoc cap problema per jugar, un acord estrany entre una ONG i el Fuenlabrada i tres caixes d'estalvis, que comptaríem entre els patrocinadors si no fos que Caja Laboral, Unicaja i Cajasol tenen al darrere administracions públiques, que són la font de la qual beuen molts clubs. N'hi ha prou de fer un tomb pels webs dels divuit equips de l'ACB, farcits la majoria de logotips de diputacions provincials, ajuntaments i governs autonòmics. En els del Barça, el Joventut i el Manresa, ni un. Aquí no gastem els diners públics en l'elit. Ens conformem a fer la feina que cal per poder competir, uns més que altres, en desigualtat de condicions.