DE TOT I RES

santi carreras

Informes

Fa dies que escolto i llegeixo declaracions del president del Barça denunciant una campanya en contra del club i en contra seva. No desaprofita cap ocasió per dir que el triplet i el 2-6 al Bernabéu de la temporada passada són arguments que s'utilitzen per desestabilitzar el Barça més catalanista i més universal en el millor moment de la història. Em temo que tot això té ben poc a veure amb l'enrenou dels espies. I ell ho sap. Que s'acabi el seu mandat i que s'acostin (?) unes eleccions a la presidència del club ha desfermat una situació provocada per voler posar el nas d'amagat a la vida i l'obra d'alguns vicepresidents que podien tenir legítimament aspiracions presidencials contractant detectius. En tot cas, s'ha desestabilitzat des de dins. I un cop s'ha sabut que s'ha investigat alguns companys de junta, s'ha negat el que després s'ha sabut. Aquest sí que és un problema. No dir la veritat. El club ha tingut durant molts anys un president que argumentava que no es podia enganyar el soci. Una frase que, desgastada pel temps i els fets, ha perdut tota la seva consistència. Fa temps que la va perdre, tot i que hauria de ser una màxima indiscutible. Ara també. Estem rodejats en la vida social i política de situacions que es desmenteixen amb contundència, desacreditant els que ho fan públic i ignorant qualsevol responsabilitat, i acaben esclatant sense aconseguir que ningú no es posi vermell de vergonya. Els mitjans de comunicació aquests dies en van plens. Si passem per alt el fitxatge frustrat de Beckham i acceptem el de Rüstü per allò dels imponderables del món del futbol en l'inici del cercle virtuós, ara també hauríem d'escoltar algun mea culpa en lloc d'apuntar cap a tothom sense dir res concret. Que esportivament és el millor Barça, ja se sap. Ho han aconseguit al terreny de joc amb talent i feina. No es pot negar: al Barça es fan informes. És veritat que Guardiola i els seus fan informes. I els estudien. I es passen moltes hores veient vídeos. I s'enduen feina a casa. Estudien l'adversari esportiu. Ho volen saber tot. No volen sorpreses. En la junta, pel que se sap, tampoc no volen sorpreses. S'ha estudiat, per dir-ho suau, el de la cadira del costat, que se suposa del mateix equip. Ara, en la junta directiva hi ha interessos diferents. Resulta que els neguits vénen de dins del club i fa mig any que van obrir la caixa dels trons silenciosament. Ara ha esclatat. Al camp, tots els jugadors del Barça xuten contra la mateixa porteria. En la junta, no. I així, segurament, no es pot guanyar cap partit. Sort que és el millor Barça de la història. Que Guardiola i els seus continuïn fent informes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.