Amb bones intencions

Tant en el procés electoral que el juny del 2003 va dur Joan Laporta a la presidència del Barça com en el llarg debat posterior sobre aquells vuit dies que van acabar comptant com un any sencer, va planar en l'ambient una idea per evitar que la data de les eleccions tornés a ser font de controvèrsia en el futur. Si tots els candidats estaven d'acord que votar el 15 de juny deixava la candidatura guanyadora amb un marge de maniobra més curt que el dels directes competidors del Barça amb vista a configurar l'equip de la nova temporada, els candidats coincidien també a dir que, si guanyaven, impulsarien la modificació normativa o estatutària que calgués per poder celebrar les eleccions uns mesos abans d'acabar el mandat. La cita amb les urnes seria al març o a l'abril per tal de guanyar temps efectiu per a la nova junta directiva, si bé la presa oficial de possessió no es faria fins al dia 1 de juliol. Després, el fet que durant tres anys fos notícia la diferència entre prendre possessió aquest dia o fer-ho una setmana abans, va donar encara més motius per avalar aquella idea, però ha passat el temps i d'allò de fer eleccions a mitja temporada sense que això escurci el mandat de la junta sortint, no n'hem sabut res més. Ni en els últims anys, ni en les últimes setmanes, marcades per la certesa que l'horitzó electoral és ja, a vuit mesos de les eleccions i tot just en el primer capítol de la guerra –la de la successió interna–, el gran enemic de la tranquil·litat blaugrana. De debò que aquestes eleccions del dimoni no es poden fer el mes que ve i estalviar-nos un any de contaminació ambiental? Seria el millor, no gaire lluny d'aquella idea carregada de bones intencions que volia guanyar temps a favor del club i que potser es va descartar per por que la convivència durant uns mesos de la directiva entrant amb la sortint fes saltar espurnes. Com la ficció, les bones intencions també són sempre superades per la realitat.