Falta de costum

Una sensació d'irrealitat es va apoderar del Camp Nou quan l'àrbitre del Barça-Rubin Kazan va xiular el final del partit i el marcador, tossut, confirmava que el Barça havia perdut. Molts socis del Barça marxaven cap a casa amb cara d'incredulitat i amb la sensació de no haver entès què havia passat exactament. Alguns culers l'endemà a l'hora d'esmorzar encara no havien acabat de pair la derrota.

Aquest sentiment d'estranyesa absoluta per una relliscada té una explicació molt clara: el Barça no perdia un partit important (amb punts o una classificació en joc) des del mes de febrer. Fixeu-vos bé el nivell de joc i resultats que això significa: des de la derrota al Calderón (aquella que va generar en determinats sectors de l'entorn un atac de pànic injustificat) el Barça no perdia un partit que havia de guanyar per anar bé (perdre contra el Xhaktar quan ets primer del teu grup en la Champions o contra el Mallorca i l'Osasuna quan ja ets campió de lliga no té cap importància).

Des que Guardiola és entrenador del Barça, l'equip només ha perdut vuit vegades (a propòsit, totes per només un gol de diferència) i d'aquestes derrotes tan sols quatre en partits amb valor. Acollonant. No m'estranya que per a molts la patacada contra els russos fos especialment dolorosa, és la falta de costum. Per tot això seria bo que ningú no es precipités en les seves anàlisis i que ens esperéssim una mica abans de començar a passar la rella per damunt de l'equip (crítiques constructives, les que faci falta). La plantilla era reduïda fa dos mesos i ho continua sent ara (malauradament les lesions evidencien la falta d'efectius) i per això s'intentarà posar-hi remei el proper mes de gener, però mentrestant un simple accident no pot minar la confiança del barcelonisme en el seu equip. Després d'una patinada, persistir és més important que mai.