Raúl Tamudo

A hores d'ara el cas Tamudo encara té obertes moltes preguntes i, en canvi, ofereix ben poques respostes. S'ha enrarit ràpidament una relació que ningú no podia pensar que s'acabés com el rosari de l'aurora. Probablement, molts seguidors de l'Espanyol no ho entenen. Raúl Tamudo era el referent de l'entitat. Voluntàriament o involuntàriament ha perdut pes en l'equip. Sense la capitania i lluny dels terrenys de joc, la seva llegenda s'ha apagat. S'ha allunyat dels mitjans de comunicació. Ha preferit parlar al camp i viure al marge dels diaris i les ràdios, responsabilitat que la capitania li reclamava. Segurament, però, ha fet valer els seus galons dins del vestidor. Per experiència, per antiguitat i per vinculació amb el seu club de sempre ha estat un referent. No només per als jugadors del primer equip, sinó també per als de la casa i per als del planter. I pel rendiment que ha donat. No acostuma a passar en l'esport professional una estada tan llarga com la seva. Això té mèrit. En un moment es va veure fora de l'Espanyol, pel camí d'Escòcia amb llàgrimes als ulls i fent guanyar diners al club. El van tornar argumentant problemes físics. Ha estat el jugador murri que un dia Eudald Serra va batejar a Catalunya Ràdio per fer guanyar una copa del Rei a l'Espanyol. Ha estat valorat i reconegut, però ja s'ha vist que això no dura eternament. Amb tot l'enrenou d'ara té oberta la porta del darrere del club per sortir al més aviat possible. Malgrat tot, la crisi oberta no tindrà un bon final. Ja s'han fet massa declaracions entre els uns i els altres. El president l'ha desacreditat. O desmentit. S'han fet rodes de premsa per parlar del que habitualment no es parla en públic. L'entrenador es manifesta al costat del president i alguns dels seus companys reclamen una sortida ràpida i beneficiosa per a tothom. Ja no hi ha res a fer. L'entrenador coincideix amb el club. Pot sorprendre. Pochettino ha conviscut al mateix vestidor amb Tamudo. Tots dos com a jugadors. El coneix de fa temps. Ara té altres responsabilitats i ja ha pres partit. Alguns entrenadors que han passat per la banqueta del club les últimes temporades ja havien fet un diagnòstic en què s'advertia que calia trobar una sortida al capità. Era una mesura impopular que ningú no va voler assumir i que, segurament, hagués pogut tenir una millor solució que la que es viurà ara. Tamudo no s'ho mereix. El club tampoc, però ningú no ha sabut o no ha volgut aportar arguments futbolístics. S'haurien estalviat molts patiments. Ara només en queda la polèmica.