Ni explicacions ni vergonya

Afortunadament, i com molts altres, he disfrutat de desenes de partits a Fontajau. En moltes competicions i circumstàncies. Mai, absolutament mai, havia notat la sensació de tristor i buidor ambiental com fa una setmana en la lliga catalana EBA. No em podia creure que l'ara equip masculí referent a Girona únicament pogués aplegar 75 persones al pavelló. Ni que fos un dia entre setmana del mes de setembre. És tan sols la constatació que, encara que hi hagi qui s'entesti a fer l'heroi dient que “ha salvat el bàsquet a Girona”, el Sant Josep és actualment un malalt terminal. Està ofegat pels deutes i no genera trempera. No té solució, a menys que algú faci una donació milionària desinteressada.

I ara, amb el que està passant arreu, no serà el cas. O potser sí. Qui ho sap? Uns quants, amb Francesc Ferroni i la seva junta al capdavant. Però tots tenim clar que no compartiran la seva informació privilegiada, si la tenen. Han tingut tot l'estiu per aclarir interrogants que la massa social, abonats o no, encara té i el silenci ha estat la resposta. Algú sap quin és el pla de viabilitat –reitero, si hi és– que hauria de portar a eixugar el mig milió d'euros de deute acumulat reconegut? Per què s'escenifica un trencament de relacions total entre Ferroni i Dejan Kamenjasevic, ara cap de la base del Club Escola Bàsquet Girona, i resulta que el segon parla amb agents en nom del Sant Josep buscant un exterior americà? Per què no es diu ni piu durant setmanes i, amb alguns dies de marge, s'informa els abonats que se'ls carregaran 50 euros de quota, amb una voluntat indissimulada de recaptació? Com es té la barra d'executar tres avals institucionals en tres anys i encara trucar ara a la porta de l'Ajuntament per parar la mà? Com a mínim, ja no tenen competències amb l'Escola Ramon Sitjà i no faran servir, com en el curs passat, els diners de les quotes per pagar nòmines o despeses de la LEB Or. Ara l'única esperança –i simplement per tirar endavant– és una resolució positiva de la demanda que va presentar al Girona FC per l'incompliment del contracte de patrocini. Si no és el cas, no sembla que hi hagi pla B. Ni C. Pura improvisació. Penós.