Ha valgut la pena

Dos dies de Tour per Catalunya han servit per mostrar al món una simbologia que, més enllà de la reivindicació pura i dura del Catalonia is not Spain, és un signe claríssim que el Tour ha discorregut per un territori que proclama orgullós el seu fet diferencial. La proporció entre les banderes pròpies del país –senyeres i estelades– i les espanyoles deu ser de cent mil a una. I això no passa per alt a un cervell despert de qualsevol racó del planeta. Aquest ja és un retorn immediat i consistent de la inversió d'un milió d'euros per fer arribar la gran cursa ciclista a Catalunya. La resposta al carrer ha anat més enllà de l'afició al ciclisme i a l'esport. Ha estat una resposta ciutadana, de país que sap quan té al davant un fet excepcional. El país ha paït bé les afectacions de la quotidianitat i res essencial ha fallat; el millor aval per intentar-ho repetir. Això sí, estaria bé que part de la inèrcia positiva que ha generat el Tour s'aprofités per recuperar proves clàssiques del calendari català com ara la Setmana Catalana i l'Escalada a Montjuïc i per apuntalar econòmicament la Volta. El Tour ha estat una festa, però són les nostres proves les que han de convertir-se en motors d'afició.