CICLISME / TOUR DE FRANÇA

Contador treu el cap

Contador respon a un atac i la inèrcia el situa davant d'Armstrong

La diferència en la general entre els dos ciclistes és ara de només dos segons

La força de l'Astana és tan irrebatible com discutible el lideratge dins l'equip

El jove Feillu guanya l'etapa d'avui després d'anar escapat uns 190 quilòmetres

Nocentini es troba sense voler-ho vestit amb el jersei groc de líder

Alberto Contador
ASTANA
«Més que una demostració de força ha estat saber aprofitar una bona situació. Si els rivals no ho han intentat deu ser que no anaven gaire bé»
«L'etapa d'avui no canvia res en l'equip. Al final tot és pel bé de l'Astana i avui [per ahir] hem sortit molt beneficiats»
Lance Armstrong
ASTANA
«El que ha fet Contador no era part de l'estratègia, però no ha estat cap sorpresa ni serà cap problema»
«Quan tens un company al davant el que has de fer és quedar-te a la roda dels altres. Així es corre en bicicleta»
Brice Feillu
AGRITUBEL
«Sóc un debutant en el professionalisme, tinc la sort de disputar el meu primer Tour i de guanyar la primera etapa d'alta muntanya. Què puc demanar més?»
Rinaldo Nocentini
AG2R
«És una casualitat. Venia aquí pensant a guanyar alguna etapa i m'he trobat amb això. Pujant a Arcalís ho veia possible, però quan Contador ha atacat no ho tenia clar»

Una setmana de Tour, les primeres rampes i les coses clares, molt clares. O no, segons qui i com s'ho miri. En la primera etapa d'alta muntanya la pujada a Ordino va posar tothom dret, va plasmar la sabuda i insultant superioritat de l'Astana i va carregar de feina Johan Bruyneel i de raons els partidaris dels que es postulen com a únics aspirants al triomf final, Alberto Contador i Lance Armstrong.

El madrileny de Pinto en va tenir prou amb la inèrcia posterior de la resposta a un atac d'Andy Schleck per avançar-se 21 segons a la resta de favorits, inclòs el seu company d'equip i rival Armstrong. Un desenllaç que lluny de donar pistes en el debat del lideratge dins de l'equip Astana va embolicar un xic més la troca, per a goig d'aficionats imparcials i de polemistes professionals. Una situació fenomenal i que per a l'interès general seria bo que seguís fins a la pujada al mont Ventor, d'aquí a quinze dies i abans d'arribar a París. El Tour va començar amb dos galls al galliner de l'Astana, i feliçment i per a goig del ciclisme l'estretor dins seu és més notable.

Les sensacions.

La carretera i el rellotge no enganyen, però les sensacions són la mare de tots els triomfs. I aquí Contador és líder de la general amb força avantatge respecte d'Armstrong i la resta de possibles favorits –ni Evans, ni els germans Schleck, ni Sastre ni Mentxov van perdre temps amb el nord-americà–. Tots dos, perfectament aixoplugats pels companys d'equip, van comandar l'ascens a Arcalís fent de l'etapa una prova de veritable exigència només fins als quatre quilòmetres finals. Punt en què tots dos, i sense dificultats, van respondre a un intent de Cadel Evans per arreglar la casa. Ara bé, només Contador va tenir acció i reacció instants després per neutralitzar un intent d'Andy Schleck per desmuntar l'absolutisme imperant. Una resposta suficient, sense esforç i que el va instal·lar a l'arribada amb 21 segons per sobre de la resta de favorits que prou feina tenien a no cedir més al campió de Tour, Giro i Vuelta. A Armstrong se'l va veure molt millor que no pas en el Giro, en què amb els atacs se'l veia patir i cedir, però que Bradley Wiggins arribés al seu costat prova també que la cosa no va ser res de l'altre món. La primera entrega d'alta muntanya té avui, amb dos ports de primera i un de segona, el seu segon capítol. La sèrie de sobretaula Contador-Armstrong, l'enèsim.

Els minuts de glòria.

L'etapa més llarga del Tour d'aquest any va servir també per donar a Brice Feillu i a Rinaldo Nocentini els quinze minuts de glòria que Andy Warhol va pronosticar que tothom tenia garantit en algun moment o altre de la seva vida. Amb només 23 anys, el company d'Eduard Gonzalo va contactar, al quilòmetre 35, amb Egoi Martínez, José Ivan Gutiérrez i Christophe Riblon, escapats des del vuit. Ell, juntament amb cinc homes més, entre els quals hi havia l'italià de l'AG2R Nocentini. El grup de nou va acumular minuts respecte al pilot principal, fins arribar a Andorra amb 12 d'avantatge i al peu d'Arcalís amb poc menys de 7. Semblava, pujant, que Feillu anava just i que seria el primer a caure, però a 2.000 metres d'altitud res no és segur fins que passa i el francès, a menys de sis quilòmetres, donava el cop definitiu al cirerer, d'on queia tothom menys ell, que va enfilar-se tot sol fins al triomf final. Nocentini, a la seva, va arribar quart a 26 segons, suficient per vestir-se de groc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.