Nani Roma ja està madur per guanyar
Dakar. L'osonenc s'ha endut quatre triomfs d'etapa, més que ningú, en una cursa que va perdre d'inici
Quan Nani Roma va guanyar el Dakar en moto (2004) només es va imposar en dues etapes. El 2000 n'havia guanyat 4 i només va ser 17è i el 2001 acumulava tres victòries parcials quan es va retirar sent desè. Dissabte va tancar el Dakar 2013 amb quatre victòries parcials, més de les que li hauria agradat. Perquè el Dakar no es guanya sumant etapes, sinó esquivant els problemes. I Roma els va tenir (punxades, errors de navegació, atrapat en un forat) des de la segona etapa. Per això, per demostrar que és ràpid i que pot guanyar, es va arriscar en els rius crescuts i va córrer i fins al final. La feina d'equip que va assumir divendres–va esperar Peterhansel, que s'havia quedat sense rodes de recanvi– el va fer baixar d'un podi que mereixia, però el pilot de Folgueroles estava preparat i madur per guanyar en la seva vuitena participació en un cotxe.
Globalment, crida l'atenció que els guanyadors, Stéphane Peterhansel i Cyril Despres, hagin revalidat el títol del 2012 amb poques victòries parcials (2 i 1) i molta regularitat, tot i que el pilot de Mini ha acabat vuit etapes en el podi. Al final han guanyat els clàssics 4x4, però tres buguis entre els deu primers –i en mans d'equips amb mitjans modestos– ensenyen que es pot pensar en aquests cotxes de dues rodes motrius com a guanyadors potencials. Si els cotxes d'Al-Attiyah i Sainz haguessin estat fiables com els SMG francesos, Mini no ho hauria tingut fàcil.
En motos, KTM ho ha monopolitzat tot (cinc primers llocs), però Husqvarna i Honda seran rivals duríssims quan millorin la fiabilitat (els suecs) i els pilots (els japonesos). Però KTM encara té la carta de Marc Coma.
Els altres catalans
Xavi Foj ha tornat a excel·lir amb el segon triomf consecutiu en T2 (derivats de sèrie) amb un Toyota Landcruiser que ja suma tres Dakar a l'esquena. Sempre entre els 40 primers de les etapes, el pilot de Molins de Rei no ha plegat en cap de les últimes nou edicions. I de les últimes 14 –quan va deixar de banda els camions i el copilotatge–, 12 en la meta.
En motos, Joan Pedrero ha respost a la responsabilitat de ser el substitut de Marc Coma. Ha fallat en navegació en dues etapes (la tercera i la vuitena), que li van costar gairebé una hora. I ha acabat a 55 minuts de Despres... sense guanyar cap etapa. El seu company Kurt Caselli en va guanyar dues, però l'endemà, obrint pista, estava escrit que seria un desastre i va acabar 31è.
En l'equip Gas Gas hi ha hagut de tot. Regularitat de Marc Guasch, progressos de Laia Sanz (gran 12è lloc en la duríssima etapa prèvia al dia de descans) amb dos daltabaixos mecànics seguits a continuació que li han impedit concretar un resultat entre els 30 primers.
També de la mecànica ha patit Gerard Farrés, en la segona etapa i la setena. Cinc etapes en el top 10 el fan un pilot a tenir en compte per al futur, igual que Jordi Viladoms. Per a Àlex Busquets (56è en el seu primer Dakar) i David Serra (81è amb una fissura en un canell i amb només tres etapes del 2012 d'experiència) acabar amb un munt de pilots al darrere (125 classificats) ha estat un èxit impressionant pels mitjans escassos de què disposaven.
En camions, Jordi Juvateny –35è, sisè en producció i guanyador per desena vegada en 6x6– hauria acabat deu llocs més amunt descomptant el temps perdut en les assistències als camions de l'equip Iveco-De Rooy.
