La regularitat enyorada

No sol aparèixer en els resums de jugades més destacades, però sempre hi és. David Garcia, aliè a les lesions aquesta temporada, té tota la confiança de Rubi i és indiscutible en el lateral esquerre. Ben adaptat al Girona i a la categoria, el manresà admet que es troba en el millor moment des que és a Montilivi, i ho atribueix al fet que no s'ha hagut d'aturar: “La continuïtat és clau. L'any passat, quan més bé em sentia, em vaig lesionar. Ara, acumulo molts partits i molts entrenaments, i això m'ha ajudat.”

David Garcia va ser dels últims fitxatges d'estiu de la temporada passada. Titular en bona part de la primera meitat del campionat, era habitual que Raül Agné el substituís i endarrerís Moha. Fins al 10 de desembre, que es va lesionar a Alcoi. Es va fer una ruptura a la càpsula posterior del menisc intern del genoll esquerre, i no va tornar a jugar fins al 24 de març. Res a veure amb aquesta temporada, en què només s'ha perdut dos partits i ja n'encadena nou de sencers. Si no s'atura, la continuïtat recorda l'època més regular a l'Espanyol, en què va encadenar 22 partits la temporada 2002/03: des de la jornada 17, ja no es va perdre cap més minut.

David Garcia va tancar una dècada a l'Espanyol abans de debutar a segona A amb el Girona. Explica que jugar a segona A no li permet estar gaire més tranquil, més còmode, en els partits: “No, perquè també hi ha jugadors de molta qualitat, i més en la meva posició. Gairebé sempre et toca marcar un jugador ràpid i hàbil, i sempre has d'estar al cent per cent. Com a primera.” El manresà, això sí, assegura que s'ha trobat bé tant a la categoria –“l'any passat va ser més d'adaptació, que sempre va bé”– com a Montilivi: “Molt content. Hi ha molt bon ambient i bon vestidor, i això sempre ajuda.” Acaba contracte al juny, però no hi vol pensar. “Ara ens toca fer una bona segona volta, com la primera.”