Continuen sent els reis

Alguns ja parlaven ahir de canvi de cicle. Els mateixos que fa setmanes que diuen que Messi no està bé i que Cristiano Ronaldo és el nou rei del futbol mundial. Es van haver d'empassar les seves paraules amb l'exhibició europea del Barça contra el Milan. En una nit màgica que quedarà ja per sempre en els llibres d'història blaugrana. Com les de l'Ipswich, l'Anderlecht, el Göteborg, el Dinamo de Kíev i el Chelsea. El millor equip de la història del futbol va demostrar ahir que vol continuar instal·lat a dalt de tot del pedestal del futbol. Ho havia guanyat tot, però li faltava una gran remuntada europea. I ahir, per fi, la va tenir. La remuntada que no havien aconseguit ni contra l'Inter ni contra el Chelsea, per fi va arribar. Gràcies a la recuperació de la pressió tan característica que ha fet gran aquest equip. I gràcies al millor futbolista del planeta, el mateix que ha guanyat quatre Pilotes d'Or consecutives i que encara està molt per sobre de Cristiano Ronaldo. És que no sabien els que s'havien atrevit a dubtar d'ell que té encara present el penal que va fallar en les semifinals del curs passat contra el Chelsea? Ahir el va poder donar per oblidat. Tot l'equip va fer possible la remuntada, però Messi la va fer seva igualant l'eliminatòria abans del descans i creant perill de manera constant. També centrant l'atenció perquè els espais els aprofitessin altres companys. Com van poder fer Villa i Jordi Alba en la segona part per certificar una remuntada històrica que fa que aquest Barça que fa setmanes que acarona la lliga pugui disputar els quarts de final de la Champions ja, previsiblement, amb Tito Vilanova a la banqueta, ja que el dia 25 té previst tornar de Nova York després d'acabar el tractament de la malaltia i que ahir va ser també clau en la remuntada. Perquè va estar present en tots els caps, cors i ànimes de jugadors, tècnics i seguidors.

La remuntada s'explica perquè el Barça va tornar a ser l'equip de llegenda que està marcant una època en la història del futbol des de l'inici. Va ser des del primer minut el grup que des que Pep Guardiola en va agafar el timó fa quatre anys ha deixat bocabadat tot el món amb un joc excels al qual Tito Vilanova va donar continuïtat quan el de Santpedor va decidir agafar-se un any sabàtic. Va ser l'equip que fins al partit d'anada a San Siro havia fet una primera part de temporada immaculada. El Barça, pel resultat negatiu del partit d'anada, va recuperar la tensió competitiva que li havia faltat en els últims partits. Va tornar a ser un conjunt concentrat en tasques defensives perquè sabia que encaixar un gol podia ser mortal. I va començar a defensar pressionant els defenses del Milan, que no sabien què havien de fer amb la pilota. Va recuperar la pressió que tan grans havia fet aquests jugadors. Pressionava Alves, pressionava Pedro. I Villa. I Messi. I Iniesta. I Xavi. Al darrere de tots ells, Sergio Busquets es convertia en el gran mur a través del qual no passava res. El Barça feia tot això jugant amb una de les alineacions més ofensives dels últims temps. Amb tres defenses. Amb Mascherano per Puyol, que es va quedar a la banqueta per unes molèsties. I amb tres davanters. Dos de molt oberts, Alves i Pedro, i Villa pel centre tractant d'estirar la defensa italiana i fixar els centrals. Com havia demanat Messi, que jugava amb llibertat de moviments.

L'argentí havia demanat que fos així. Era la millor manera de poder fer explotar la seva màgia. I no va trigar ni cinc minuts a fer el primer i a donar la raó als tècnics, que es van decidir per aquest dibuix. El Barça, com en totes les grans remuntades europees que ha aconseguit al Camp Nou, marcava aviat, però encara calia fer un gol més per igualar l'eliminatòria, així que el guió dels primers minuts va continuar durant tota la primera part. El segon dels blaugrana va poder arribar de seguida. Primer en un penal a Pedro que Kassai no va assenyalar i després en un xut d'Iniesta que Abbiati va poder tocar i enviar al travesser. Per obrir la defensa dels italians també estava bé xutar des de lluny. Com havia fet Messi, Iniesta i com va provar poc després Xavi, tot i que el porter del Milan va desviar la pilota a córner.

El domini blaugrana era aclaparador, però calia jugar amb el cap perquè no passés el que va estar a punt de passar en el minut 37. Per remuntar aquestes eliminatòries sempre has de tenir també un punt de sort. I el Barça el va tenir quan Mascherano es va empassar una pilota alta i llarga al mig del camp que va deixar Niang sol davant Valdés. No podia ser que l'única arribada amb perill del Milan fos gol. I la pilota va anar al pal. Encara es lamentava el davanter del Milan de la seva errada quan Iniesta va poder connectar amb Messi després de recuperar una pilota. El xut sec de l'argentí es convertia en el segon gol del Barça.

Tot i tenir l'eliminatòria igualada, res no va canviar en la segona part. El Barça continuava atacant amb tot, buscant el tercer gol. I va arribar ben aviat. En el minut 55. Va arribar com a conseqüència d'una altra recuperació. Aquesta vegada de Mascherano. La pilota, després de passar pels peus d'Iniesta i Xavi a una velocitat brutal, va acabar als peus de Villa amb tota la defensa del Milan descol·locada. Els tècnics s'han cansat de repetir que Villa seria important aquesta temporada. I l'asturià no va fallar. Va fer el tercer i va posar l'eliminatòria ja de color blaugrana.