sempre guanyen els mateixos
frederic porta
Aquí, l'última paraula la té Guardiola
El debat del dia no és car o barat, ni el protagonisme l'ha de tenir Eto'o. Aquí, l'última paraula pertany a Guardiola, que se l'ha guanyat amb escreix. La resta, muts. Pep sosté que Samuel entorpeix l'esperit de grup, coneixem les seves raons i arguments, no cal difondre-les, ni fer-ne un mullader que només perjudicaria els interessos del club. La situació és sabuda, que per això existeix el periodisme i sabem fer-nos composicions de lloc. I al final dels serials inacabables, s'ha produït l'alternativa més cobejada a falta de Ribéry. No cal ser un tècnic visionari per alabar Zlatan Ibrahimovic, davanter d'instint assassí, amb gestos que recorden tant Cruyff com Van Basten, una determinació a l'àrea que als veterans recorda la fam d'aquell Hansi Krankl, dotat d'un formidable cacau enyorat aquí des de ves a saber quan. De seguida que bufi el vent a favor, aquest rodamón es ficarà l'afició a la butxaca al segon partit. I si el noi ha resistit Mourinho, les bondats de Barcelona, el caràcter de Guardiola i el tarannà del Barça li semblaran un paradís a la terra.
Prescindim de la fullaraca i la nosa que envolta l'operació, que n'hi ha i n'hi haurà massa. Avui comença la pretemporada, Pep actuarà com la crema per a la protecció contra la insolació galàctica que tant notàvem a faltar i el tricampió es plantejarà el repte de mantenir-se fidel a la seva brúixola. Seny i estratègia per afrontar el soroll i els infinits obstacles que sorgeixin en el llarg camí minat un altre cop per conquerir. De moment, en els últims vuit dies d'aquest futbol que escriu pàgines dignes de ficció cinematogràfica, s'han donat un bon parell de cops de puny a la taula per enviar missatges al món. Si això és el Far West sense llei, arriba el moment en què t'has de comportar com Gary Cooper. Fixar les teves normes abans que et prenguin el pèl i la cartera. I si has d'abandonar la partida de pòquer amb Lendoiro o els valencians, te'n vas tan ample, que per això duien les cartes marcades, encara que generis depressions a Filipe Luis o Villa. Has de fer entendre que aquest és el pa que s'hi dóna quan et poses fatxenda amb el superheroi. Fora manies. El campió no s'ha adormit pas i reacciona amb ganes de guerra, que ja tocava. Això és la selva i has de creure't Tarzan.
