És l'hora d'actuar

Fa poc més de dos mesos, just abans que el Barça patís el primer revés seriós al camp de la temporada amb la derrota a San Siro contra el Milan en l'anada dels vuitens de final de la lliga de campions, i quan res feia sospitar que la trajectòria del conjunt blaugrana en la màxima competició continental –tret d'un miracle dimecres vinent– tindria un final tan dolorós com el de dimarts a Munic, el secretari tècnic Andoni Zubizarreta va viatjar cap a Nova York amb un objectiu ben clar: Reunir-se amb Tito Vilanova per començar a planificar la temporada vinent i el futur de la plantilla. D'entrada, amb tres posicions prioritàries per reforçar. La porteria, tret que Víctor Valdés faci marxa enrere o aposti per esgotar el seu contracte, l'eix de la defensa, i això que Mascherano encara no s'havia lesionat ni Puyol s'havia operat, i la davantera, amb Neymar com a principal candidat, per aterrar ja aquest mateix estiu al Camp Nou. A més d'haver de decidir sobre les sortides, no només per fer caixa, sinó per alleugerir una nòmina d'efectius molt àmplia.

Ara, el clatellot patit contra el Bayern, i no només per la gravetat del resultat encaixat sinó perquè va ser la constatació que el Barça ha arribat molt just de forces i d'efectius vàlids a aquesta recta final de curs, no ha fet altra cosa que confirmar que l'equip necessita, com a mínim, una petita renovació. I probablement, més gran de la que es preveia no fa massa. Ara bé, la majoria de peces clau d'aquest equip, com Messi, Iniesta, Piqué o Sergio Busquets, a més d'altres jugadors, més o menys consolidats, com Jordi Alba, Cesc, Pedro o Thiago encara tenen molts anys per davant per continuar rendint al màxim nivell. Tot plegat, i és que no s'ha d'oblidar que aquest equip és a un pas de guanyar la lliga amb una diferència històrica, fa que tampoc sigui obligada una renovació dràstica. Sí alguns retocs, i més encara després de comprovar la poca utilitat del fons d'armari a l'Allianz Arena, on tot i el desgavell al terreny de joc Tito Vilanova només va efectuar una substitució. Sobretot s'haurà d'encertar en els fitxatges, cosa que no s'ha fet en els últims dos anys, en què dels nouvinguts, és a dir Cesc, Alexis, Song i Jordi Alba, només el lateral de l'Hospitalet s'ha fet amb un lloc fix en l'onze. Per assegurar el tret doncs, ja que el club té pressupostats 50 milions per a fitxatges més l'import procedent de les sortides, caldrà vendre molt i sobretot fer-ho bé. Tampoc no es pot descartar que per tal d'ingressar els milions necessaris per destinar-los a les incorporacions de més que inicialment no estaven previstes, s'hagi de traspassar algun futbolista de renom que no entrava en les travesses per abandonar la plantilla. A més dels jugadors actualment cedits i que difícilment tindran lloc en el Barça 2013/14, o David Villa, que acaba contracte l'any que ve, Alexis, amb un bon cartell sobretot a Itàlia, també sembla tenir cada cop més possibilitats d'abandonar el conjunt blaugrana.