Encara no està tot dit
Girona. La plantilla es resisteix a deixar de pensar en l'ascens directe com a objectiu malgrat que el Vila-real s'hi ha situat després de mig any
El Vila-real s'ha situat quan només falten tres jornades en el lloc que feia tant de temps que anhelava i s'exigia. No era segon des del setembre, però hi ha arribat a temps. Però ni el fet que sigui el conjunt més potent el que s'ha situat segon ni les dues derrotes seguides fan veure el got mig buit a la plantilla del Girona. Amb la disputa de la promoció d'ascens molt a prop d'estar assegurada, l'equip manté el discurs que l'objectiu és el segon lloc. Ho explica amb claredat Richy: “És complicat, sí, però anem pel segon lloc. I si fem els nou punts, podem somiar.”
El central va ser dels més contundents a l'hora de valorar la derrota contra el Xerez –“me'n vaig anar molt fotut”, recorda–, però fa una lectura més positiva de la d'El Madrigal. “Fa ràbia perdre, però vam sortir amb el cap alt. Era el Vila-real, i també va patir.” De fet, creu que amb un partit similar el Girona és capaç de guanyar al camp de l'Almeria, que en l'última jornada visita el Vila-real. Richy relativitza les lesions de Migue i David Garcia: “Són jugadors importants, però tot l'any hem demostrat que podem competir i guanyar tot i les baixes.”
“La imatge de Marcelino em feia llàstima”
Un dels gestos que va quedar del partit a El Madrigal va ser l'exageració amb què celebrava els gols l'entrenador del Vila-real, Marcelino García Toral, que va fer curses pel terreny de joc en una mostra de molt poc respecte. Una actuació que no va agradar gens al Girona. Richy va ser contundent. “Ja saltava com un boig a Alcorcón, i contra nosaltres, una altra vegada. És una imatge bastant vergonyosa. Em feia llàstima”, va comentar el gallec, que considera que l'actitud del tècnic és una mostra de la pressió que té el seu equip. “I també demostra que en algun moment ens van tenir por”, hi afegeix el defensa.
També va parlar de Marcelino, tot i que mínimament i amb un to molt més moderat que Richy, Rubi. El tècnic va parlar amb l'àrbitre després del partit: “El quart àrbitre em feia callar i em deia que no sortís de l'àrea tècnica, tot i que després l'àrbitre em va aclarir que es referia a un altre membre de la banqueta. Em sabia greu, perquè no havia obert boca i m'havia estat sempre a l'àrea tècnica. A l'altra, potser no tant.”
