Un deute històric
Girona és l'única demarcació catalana que mai ha tingut un equip de futbol a la primera divisió
Les comarques gironines volen treure el cap a la primera línia del futbol
Aquesta temporada, el Girona es troba davant d'un repte històric per posar fi a un deute que el món del futbol té amb tota la demarcació gironina. Les comarques de Girona són les úniques de Catalunya que mai han tingut un equip a la primera divisió del futbol. El Nàstic de Tarragona, el Lleida i diversos equips de Barcelona han passat en un moment o altre per la màxima categoria del futbol estatal, un privilegi que aquest curs tenen ben a prop els homes de Rubi.
Més enllà del Barça i l'Espanyol, consolidats des de fa temps a l'elit del futbol, la resta de demarcacions han pogut viure el privilegi de competir en algun moment en una de les millors lligues de futbol del món. La ciutat que ho ha viscut més recentment va ser Tarragona amb el Gimnàstic. L'entitat grana es va colar en la primera divisió després de l'ascens de la temporada 2005/06, en un curs en què poca gent apostava perquè els tarragonins acabessin assolint la segona posició que els va obrir les portes de la primera línia futbolística. El pas del Nàstic per primera divisió la temporada 2006/07 suposava la quarta aparició dels grana en aquesta categoria.
La ciutat i les comarques lleidatanes també han viscut el privilegi de jugar a primera en dues ocasions: en el curs 1950/51 i darrerament en la temporada 1993/94. L'últim ascens va arribar amb Mané, que va fer campió de 2a divisió A el Lleida i, en el seu pas per la màxima categoria del futbol estatal, l'equip lleidatà va deixar actuacions per a la història com ara la victòria per la mínima (0-1) al Camp Nou contra el Barça de Stòitxkov i Romário, que va acabar sent campió, o el triomf per 2-1 contra el Madrid al Camp d'Esports. A les comarques de Barcelona, equips com ara el Sabadell han disputat diverses campanyes a primera, i en els inicis de la competició l'Europa i el desaparegut Condal també hi van participar.
Àmbit estatal
Catalunya ha tingut al llarg de la història set equips a primera divisió. Les comarques de Girona són una de les setze demarcacions de l'Estat espanyol que mai han tingut representació en la màxima categoria del futbol, malgrat la gran tradició que hi té l'esport de la pilota. Girona comparteix aquest deute amb zones com ara Càceres, Conca i Segòvia, on els seus equips de futbol no tenen un pes gaire destacat, ni en seguiment ni amb resultats.
Altres zones de l'Estat, en canvi, han aconseguit que més d'un equip de la seva demarcació passi per primera divisió. Al País Valencià, per exemple, sis equips han arribat a l'elit en alguna ocasió, i la meitat són d'Alacant (l'Hèrcules, l'Elx i l'Alcoià). Una situació similar es viu a Madrid, que actualment té quatre equips a la primera divisió (el Real Madrid, l'Atlético de Madrid, el Getafe i el Rayo), i en té un altre en plena lluita per fer el salt (l'Alcorcón). Els quatre equips madrilenys igualen els quatre que hi té Andalusia (el Sevilla, el Betis, el Granada i el Màlaga). El més destacable d'aquesta zona és que les vuit demarcacions de la regió andalusa han tingut en un moment o altre algun representant a la primera divisió, un fet que Catalunya vol igualar amb l'ascens gironí.
A Castella, poc futbol
De les catorze regions que componen Castella i Lleó i Castella-la Manxa, només n'hi ha sis que hagin tingut un equip a la primera divisió. La falta de futbol de màxim nivell és especialment destacable a Castella-la Manxa, on l'Albacete és l'únic club manxec que ha disputat la primera divisió. Ho ha fet en set ocasions; l'última, el 2005.
El Figueres va quedar a les portes de la primera divisió
La Unió Esportiva Figueres és el club de futbol gironí que més a prop va tenir l'ascens a la primera divisió. El club figuerenc va aterrar a la divisió de plata el curs 1986/87 i, després de sis temporades consolidat a la 2a divisió A, va arribar el premi. En la temporada 1991/92, i amb Jorge D'Alessandro –que dirigia la Unió per segona temporada consecutiva–, va signar una gran lliga, però no va aconseguir el tan desitjat ascens. Aquella plantilla, amb jugadors com ara Tito Vilanova, Altimira, el porter Toni Jiménez i Tintin Márquez, que va ser el màxim golejador de l'equip, amb 12 gols, va dominar la lliga de 2a divisió A durant moltes jornades, però en el tram final es va desinflar i va acabar tercera en la classificació. Un dels punts d'inflexió d'aquell curs va ser el duel que, sent segons i quan faltaven sis jornades, el Figueres va empatar al camp del Rayo. En aquell moment, l'equip dirigit per Camacho era tercer. En les dues jornades següents, una ensopegada a casa contra el Compostel·la, i una derrota per 2-0 contra el líder, el Celta, van fer sortir de la zona d'ascens directe la Unió, que ja no es va moure del tercer lloc fins a final de temporada. El Celta i el Rayo van pujar directes, mentre que les possibilitats del Figueres per aconseguir pujar a primera divisió depenien de superar la promoció. El rival va ser el Cadis, que havia acabat la temporada en la màxima categoria del futbol estatal en penúltim lloc. El conjunt groc, liderat per un jove Kiko Narváez, va posar fi a gran part de les aspiracions d'ascens del Figueres en l'anada, en què tot i no jugar millor que la Unió, es va imposar per 2-0 amb gols de Tilico i Fali. L'ambient de remuntada va ser el protagonista en la setmana entre l'anada i la tornada. A Vilatenim, 10.000 espectadors van empènyer l'equip, però el gol del Cadis en el minut 75 va posar fi al somni figuerenc tot i l'empat final a un gol.
Ciutats petites entre els millors
En la història de la primera divisió, hi ha força casos de ciutats amb un nombre d'habitants inferior a Girona que han arribat a la primera línia del futbol estatal. Els casos més recents són el Numància i el Vila-real. Pel que fa al Numància, va jugar a la primera divisió per primera vegada el curs 1999/00 representant la ciutat de Sòria, una població de 40.147 habitants. Quant al Vila-real, una ciutat de poc més de 50.000 habitants, va aconseguir arribar al màxim nivell estatal i europeu, i el que és més destacable és que s'hi va consolidar durant dotze anys. En la dilatada història de la lliga també hi ha hagut altres ciutats que, tot i no ser gaire grans, han tingut el seu moment de glòria jugant a la màxima divisió com per exemple Alcoi (60.837 habitants), Pontevedra (82.684) i algunes de molt similars en dimensió a Girona com ara Santiago de Compostel·la, amb una població de 95.671 habitants. Per acabar, cal destacar el cas de l'Extremadura (a la foto), un club de la localitat d'Almendralejo (34.694 habitants). L'entitat blaugrana, tot i no portar el nom de la ciutat, va passejar la marca Extremadura per la primera divisió durant dos cursos (96/97 i 98/99).
