Per motivació, la del Girona
Sense reserves. L'equip espera un Barça B tan perillós com sempre, però vol imposar la seva necessitat
Amb quin grau de motivació visitarà el Barça B Montilivi? Els equips que no s'hi juguen res sempre són susceptibles de generar debat en la recta final de la lliga, però els filials solen tenir connotacions diferents a les dels altres, i el calendari ha volgut que els dos últims visitants de Montilivi siguin el Barça B i el Madrid B. “Se suposa que els filials juguen tots els partits amb una mateixa intenció. Més enllà de voler guanyar cada partit –com tots, quan juguem– per ells és una etapa per mostrar-se, per lluir-se, per promocionar-se i per fer-se jugadors”, explica Jofre Mateu, un dels jugadors del Girona que va passar pel Barça B. Hi coincideix un altre que va estar uns anys al Miniestadi, Felipe Sanchón: “Ells voldran guanyar perquè també van bé en la lliga, i no veig que puguin fer altra cosa. És lògic.”
Més enllà de com s'ho prengui el filial, la plantilla del Girona té claríssim que no hi pot haver més motivació que la pròpia. “Vinguin com vinguin ells, nosaltres hem de tenir més motivació. I més encara després de l'últim partit a casa [el 2-4 contra el Xerez], en què no vam estar a l'alçada. Ja no podem regalar res més”, explica Jofre, que trobaria normal que el filial jugués amb un punt més de relaxament: “Confiem que sigui així. Potser que no, però quan no tens res en joc a nivell competitiu, és fàcil que el rival tingui un punt més de motivació.”
No hi ha rotacions
El Barça B és vuitè, amb la permanència segellada des de fa moltes setmanes i sense possibilitats d'igualar la seva millor campanya, el tercer lloc de fa dos cursos. Eusebio Sacristán, però, no ha fet fins ara rotacions ni ha donat gaires oportunitats als jugadors amb menys minuts. El defensa Edgar Ié ha tingut protagonisme en els tres últims partits, a causa de diverses baixes. Però quan té els més habituals a punt –diumenge hi han de ser–, el tècnic els fa jugar. Una altra història serà a partir de la setmana que ve, amb les convocatòries de seleccions. “Ni ho podem controlar nosaltres, ni és responsabilitat seva. Vol dir que són molt bons, i per això els citen”, diu Felipe. “Tant de bo ells es facin forts al seu camp i ens facin un favor la setmana que ve [reben el Vila-real], però primer hem de fer la nostra feina”, hi afegeix Jofre, que manté el discurs de pensar en el segon lloc: “És el que hem tingut i és el que ambicionem. Serà la manera d'assegurar la promoció, que ja la preparem bé, si cal. Però intentem evitar-la.”
Absència dolorosa, però païda
Jofre Mateu havia encadenat sis partits de titular amb el Girona –no n'havia enllaçat tants des que havia començat la temporada– i va ser l'autor del primer gol contra el Xerez en l'últim partit a Montilivi. La setmana passada, però, va haver de veure tot el partit a la banqueta. I no era un partit qualsevol, sinó el Vila-real-Girona. “És el partit que vols jugar, però tant jo com els altres companys”, va dir l'extrem lleidatà. “Em va saber greu no ser-hi, no poder ajudar. Tampoc hi van ajudar les circumstàncies, amb canvis obligats.” Era el setè partit que es perdia Jofre, que ja té assimilat el cop: “Ara ja ha passat i preparo aquest pròxim partit amb més ganes, si convé.”
