“Jandro inventa, com Ronaldinho”

Fins fa cinc o sis jornades, mirava a baix, més que a dalt. Ja som a quinze punts de baix i, per tant, ja no baixem. Mirava això [...] Si a principis de temporada m'haguessin dit que tindríem grans possibilitats de jugar el play-off, ho hauria firmat a ulls clucs. Hauria pagat diners per poder-lo jugar. És cert que l'últim mes s'ha viscut l'efervescència de pujar de manera directa, però entenc que és una mica... un miratge.

En Jandro. I això que aquest any hi ha hagut partits de tot l'equip extraordinaris de toc, de col·locació... Però altres anys anaves a patir. Futbolísticament, disfrutaves veient el Barça, però amb el Girona disfrutaves anímicament, perquè eren els teus... Hi anaves a patir, però anaves a veure una altra cosa, que també és futbol: la lluita del modest per tirar endavant. En Tébar ha fet un pas endavant, però amb en Jandro tens la sensació que pot passar alguna cosa, com en els grans jugadors. Encara recordo una vegada al Camp Nou, algú del meu costat que deia a Ronaldinho: “Ronaldinho, inventa! Ronaldinho, inventa!” Collons!, com si fos tan fàcil! En Jandro fa això: inventar. Però no li pots exigir altres coses.

Estan a dos nivells diferents. En el Girona hi entra aquest component familiar [Fonalleras és nebot de Fèlix Farró, un dels grans jugadors de la història del club] i ho sents com a teu, és la teva ciutat... Hi vaig anar de petit amb el pare a Vista Alegre i ara vaig a Montilivi amb el meu fill [a preferent]. El Barça està en un altre nivell. [...] A Girona, hi ha hagut una certa prevenció antibarcelonina, i no dic antibarcelonista... amb allò del centralisme. Aquí es va arrelar molt la història que el Barça ens havia anat en contra. Ara ha canviat molt perquè hi ha molta gent jove que és del Barça. Tradicionalment, la gent que era molt del Girona no era del Barça. Molts aficionats del Girona són de l'Espanyol. La idea de club poderós, que ens humilia, que no ens té en compte... ha anat calant. Ara això s'ha matisat molt.