“Gran temporada, passi el que passi”

Sí, des de molt jove. Jo anava al camp de Vista Alegre, sota les banderes i el marcador simultani, amb el carnet d'un amic dels meus pares. Després també hi vaig anar sovint amb el meu sogre, Santiago Sobrequés, que era soci del club. No he parat mai d'anar al camp i també n'he estat soci molt de temps, de manera intermitent. Ara no ho sóc, però vaig fer soci al meu fill quan l'equip va pujar a segona A.

Jo ja he escrit i he dit en públic que dono una nota molt alta a aquesta temporada. I ho torno a dir ara: passi el que passi, haurà estat una temporada molt i molt bona. I val la pena subratllar que s'ha produït una afluència de públic al camp sense precedents en tota la història del Girona. És cert que el camp de Vista Alegre estava sempre ple, però era molt més petit que l'actual. Hem passat temporades i temporades en què als partits no hi havia mai ni mil persones, i els hiverns són molt més freds al camp quan hi ha tan poca gent a les grades.

Estic segur que sí. Hi ha gent molt llepafils que sempre ha considerat que encapçalar rànquings és una frivolitat. Quan Girona sortia en el número 1 de la llista de ciutats de l'Estat amb un nivell de vida més alt, hi havia gent que deia que això era superficial i que no comptava per a res. Jo sóc dels que pensen que el millor restaurant del món o un equip de primera divisió són el tipus d'elements tractors que fan possible una ciutat de primera. Això és la punta de la piràmide i l'important és la base, però el fet que hi hagi elements de primera dóna també consistència a la base, tant si parlem de restaurants com d'esport.

Sí, però en qualsevol cas només demano que, encara que no es pugi, la temporada vinent sigui tan bona com aquesta, i que l'equip pugi i baixi, però mai per sota de segona A. I també que, si puja, ningú no s'emborratxi amb les oportunitats que pot oferir un equip amb poc pressupost.