En el pitjor dels casos, fase d'ascens
El Girona suma tres punts que li garanteixen un lloc entre els sis primers i que el mantenen viu en la lluita per la segona plaça
Un gol del paraguaià (26') va tombar el Barça B, amb molta possessió i poca profunditat
GIRONA1
BARÇA B0
Amb absències molt significatives, amb el diposit de benzina escurant-se, amb desenes de litres de suor vessats sobre la gespa de Montilivi i, per descomptat, amb molts de patiments, el Girona va estacar ahir un triomf indispensable contra el Barça B, que va ser el passaport matemàtic per disputar la fase d'ascens a primera divisió. Això, en el pitjor dels casos, perquè els de Rubi es mantenen immersos de ple en la lluita per la segona plaça i disposats a discutir l'ascens directe a dos gegants, el Vila-real i l'Almeria, el pròxim rival. Impossible pronosticar un curs tan excepcional abans de començar la lliga. Ni tan sols després de la primera volta, que ja va ser per emmarcar. L'equip ha mantingut el ritme i ningú ha estat capaç d'arraconar-lo fora de la zona noble. I ja no queden adjectius al diccionari per definir el que estan fent els gironins ni barrets per treure's. I, tot i que falten encara per jugar-se els partits més transcendents, ja res ni ningú tacarà el que és una temporada de primera.
Acuña desequilibra
A diferència del dia del Xerez, el Girona va sortir força més accelerat i decidit (dues arribades en els dos primers minuts), però era difícil aspirar a prendre la pilota al Barça B, que, a banda de no tenir la pressió que sí que tenia el Girona, és un equip que sol sotmetre tots els rivals amb domini i possessió.
Amb deu gols encaixats en els últims tres partits, Rubi va sacsejar la part defensiva. La sorpresa majúscula va ser la suplència de Dani Mallo, però també, tot i que no tant, la de Richy. El tècnic buscava altura i ofici a l'eix (Chus Herrero i Moisés Hurtado) i velocitat a les bandes (Jose i Juncà) per intentar frenar Deulofeu, el jugador que més maldecaps podia crear a la defensa local. També passava un examen de nivell Isaac Becerra, que en la seva única aparició havia rebut cinc gols a Las Palmas.
Després de quatre partits sense jugar ni un sol minut amb el marcador a favor, el Girona per fi es va avançar. En l'acció de l'1-0, els locals van combinar rauxa (el robatori de Gerard Bordas, llançant-se a terra), pausa (la de Tébar, esperant el desdoblament de Juncà per l'esquerra), precisió (la centrada del lateral, forta i enverinada) i oportunisme (el d'Acuña, anticipant-se al central i retratant Oier). Un gol molt celebrat, però que no semblava que hagués de ser tan decisiu com ho va ser. Amb el record del 4-4 de la primera volta i l'arsenal ofensiu de dos equips com el Girona (72 gols) i el Barça B (75), la teoria deia que l'1-0 només era momentani.
Monòleg del Barça B
Potser de manera inconscient, però també molt visible, el Girona va fer un pas enrere. Va ser perillós deixar la pilota a peus del Barça B, que va començar a moure-la amb una certa comoditat i cada cop més a prop de l'àrea local, tot i que sense gaire perill, llevat d'un xut de Joan Àngel (37') i un córner molt tancat de Luis Alberto (42'), que van obligar Becerra a treure dues bones mans. El Girona es va desgastar molt en defensa i cada vegada que va robar la pilota ho va fer lluny de l'àrea visitant i amb massa metres per recórrer per l'excessiva distància entre línies.
El domini del Barça B encara es va accentuar més en la segona part. No va empatar de miracle en un xut al pal de Kiko Femenia (49') i en un altre de Joan Àngel (61') que semblava l'1-1. Arribats a aquest punt, el Girona sabia que el partit se li faria etern. Rubi va intentar compensar el desequilibri en la possessió amb l'entrada d'Eloi i Jofre. Eusebio, en canvi, va posar al camp Araujo i Dongou, i va acabar amb tres defenses. Els locals van defensar fins i tot amb Acuña, i se'n van acabar sortint prou bé contra un rival que va continuar tenint molt la pilota però que, per sort, es va oblidar de la porteria.
