“Ara estem com en un núvol!”

Jo crec que sí! Si aquest any no pugem, veig molt difícil que, amb el mateix pressupost, un altre any tinguem possibilitats de pujar. Ara estem com en un núvol del qual no volem baixar i esperem que, quan ho fem, ja estiguem a primera!

No, crec que no. Però sí que és cert que això només depèn d'una cosa, que la directiva, en cas de pujar, no es torni boja! Així doncs, si nosaltres tenim un pressupost de, posem per cas, sis milions d'euros i després de setze, el que s'ha de fer és gastar-ne quinze i guardar-ne un per si les coses van malament. La clau és sempre una directiva que segueixi tocant de peus a terra i que gasti el que pot pagar i no més.

La veritat és que veig l'equip molt just de benzina, amb moltes lesions, amb una plantilla que no és llarga, com sí que tenen el Vila-real i l'Almeria –a la foto, a la sala de premsa del Mirandés–. Ho veig complicat, sí. No impossible, però molt complicat. La promoció pot ser molt bonica, però amb els resultats que hem fet fins ara no crec que es pugui arribar a dalt de tot.

Sí, jo recordo –a més jo era al pavelló– el dia que el Valvi Girona va guanyar la famosa promoció contra el Cajamadrid i vàrem pujar a la lliga ACB per primera vegada. Penso que el que es vivia llavors a la ciutat és comprable al que hi ha ara mateix. Fa més de vint anys, la ciutat no havia estat a l'ACB i tots dèiem: “Això és impossible!”, i sobretot després de perdre el primer partit a casa. Ara la il·lusió que jo veig a la ciutat, especialment a través dels mitjans de comunicació, que des de Madrid segueixo cada dia, és la mateixa. Per cert, una cosa que demanaria a la directiva és que fes servir més les noves tecnologies: és impensable haver d'anar a taquilla per l'entrada!