El tren de l'esperança
Uns 400 seguidors acompanyen el Girona en un viatge de tres hores en alta velocitat fins a Madrid en un ambient de festa i de fe en l'ascens
Els aficionats gironins, d'arreu de les comarques gironines, aprofiten que el bitllet i l'entrada a Alcorcón els va costar només 10 euros i no deixen escapar l'oportunitat
-
Els aficionats del Girona van tenir temps per agafar forces en l'arribada a Alcorcón. J. FERRER. -
Els germans Martínez, Jose i Ángel, es van saludar abans del partit. J. FERRER. -
Els seguidors van acabar satisfets i saludats pel seu equip. Abans, havien agafat forces. J. FERRER. -
La majoria dels aficionats gironins van seguir el partit des del darrera d'una de les porteries. J. FERRER. -
Els seguidors del Girona van ocupar els vuit vagons d'un tren d'alta velocitat organitzat per a la ocasió. J. FERRER. -
Aficionats del Girona, ahir en l'accés al tren d'alta velocitat. J. FERRER.
El viatge més transcendent de la història moderna del Girona i el viatge més còmode. Unes 590 persones van acompanyar l'equip en el desplaçament a Alcorcón, una població de gairebé cent mil habitants i que és cinc quilòmetres de la capital madrilenya. Organitzat d'urgència dilluns a la tarda pel consell d'administració del Girona, un tren d'alta velocitat va sortir ahir al migdia de l'estació del TAV, que ha deixat empantanegat el parc Central, amb uns 400 seguidors. L'ambient era d'alegria i de fe. Tres hores després, l'expedició ja trepitjava l'estació d'Atocha. La resta d'aficionats van desplaçar-s'hi amb autobús (uns 100) o amb cotxe (90).
Durant el trajecte, qui ho va voler va poder seguir la pel·lícula The Pelayos, on una banda organitzada es dedica a assaltar casinos. Els simpatitzants del Girona, de totes les edats, també confiaven a assaltar l'estadi de Santo Domingo, a Alcorcón. Josep Mas està a punt de cruspir-se un entrepà en el vagó número 3 del tren. És de Girona i està il·lusionat. “No havíem arribat mai fins aquí”. Mas és abonat del gol sud a Montilivi i confia que l'equip de Rubi guanyi a Alcorcón.
Una vintena de Caldes
Al vagó número 5, l'ambient es comença a escalfar. Hi ha aficionats disfressats, fins i tot. La Míriam Navarrete explica que ha acompanyat l'equip en més d'un desplaçament i se la veu entusiasmada. Explica que les coses seran difícils, però que confia “poder guanyar”. Diu que està enamorada del defensa Jose Martínez.
A tots els vagons hi ha samarretes, banderes, gorres i objectes identificadors del Girona. Al vagó número 1 hi ha part de la família de Jose Martínez. El seu germà Ángel, antic jugador del conjunt gironí, du una samarreta amb el número 2, la del mateix Jose. L'exmigcampista de l'Espanyol milita des de fa dues temporades en el Blackpool, de la segona divisió anglesa. Ángel havia jugat una temporada en el Girona, a segona A, i ara és una aficionat més del seu equip i (del seu germà). “Estar lluitant per l'ascens és una cosa màgica”, assegura.
El tren supera, de tant en tant, els 300 quilòmetres per hora i hi ha aficionats que fotografien la pantalla amb la velocitat i la destinació (Madrid Atocha). A prop del bar hi ha en Josep Garolera de Santa Coloma de Farners. Du una camiseta de la Penya Immortal amb el número 12. Ell és una de les moltes persones que estan al costat de l'equip de Rubi. “És un partit complicat, però se'n pot treure un resultat positiu.”
Un entrepà de pernil i formatge camembert amb una beguda refrescant val 7 euros. Coses d'Adif i de l'alta velocitat. A la barra, demana un tallat l'Òscar Cumí, que és de Palamós. Treballa a l'empresa Tamesol, que serà un dels patrocinadors del Girona la temporada vinent. Cumí fa petar la xerrada amb l'administrador de l'empresa, Patxi Otamendi. Cumí valora la transcendència del viatge i del moment esportiu del Girona Futbol Club, nascut l'any 1930. “És un moment històric, no sabem si es repetirà.”
A l'estació de Madrid Atocha hi hauria d'haver vuit autobusos esperant els aficionats del Girona. N'hi ha sis que ja estan preparats, però un malentès entre la companyia que ha muntat l'expedició i l'agència de viatges fa que en faltin dos. Un centenar llarg d'aficionats ha d'esperar mitja hora per agafar els dos últims. És l'únic entrebanc en el viatge d'anada, que està, en general, ben organitzat. Xevi Fàbregas, de l'equip de comunicació del Girona, explica que unes vint-i-cinc persones del club han treballat perquè no falli cap detall. Al vagó número 5 del tren, Meritxell Serrabasa, de Sant Feliu de Guíxols, lamenta que hagin separat el grup de gent amb qui viatja.
La gran inversió
El servei de comunicació del Girona no pot confirmar el preu que ha costat organitzar un tren especial. Alguns indiquen que el cost oscil·laria entre 50.000 i 80.000 euros. L'ocasió s'ho mereix, deu pensar el propietari del Girona, Josep Delgado, que mou els fils en el club des de fa un parell d'anys, però que no se sap ben bé on és.
A l'estadi de Santo Domingo, on havia caigut el Real Madrid en el campionat de copa (4-0) fa uns anys, els aficionats del Girona (més de 600) es van col·locar darrere d'una de les porteries, a prop de l'avinguda Pablo Iglesias. De tota manera, hi va haver un grup nombrós de seguidors que es van situar a la graderia de preferent.
Uns i altres no van parar d'animar el seu equip i al descans es fregaven les mans. El 0-1 convidava a l'optimisme, tot i que els seguidors locals, la majoria vestits de groc. confiaven en els seus. L'ambient, de les grans ocasions, va anar pujant de decibels, i en la segona part el porter del Girona, Isaac Becerra, just a l'altre extrem del camp, va fer possible creure en la possibilitat de pujar a primera divisió. Falten, si tot va bé, tres partits. Falten, com a màxim, deu dies. Hi ha possibilitats d'eliminar l'Alcorcón i d'agafar el tren de l'ascens. Potser no passarà mai més. S'ha d'aprofitar.
