El Girona, a les portes de l'èxtasi
El Girona liquida l'Alcorcón amb més solvència de la prevista i només li queda un escull per superar: l'Almeria
Els gols d'Acuña (4') i Juanlu (38' i 79') van convertir Montilivi en una autèntica festa
Quaranta-quatre partits de lliga després, ja només hi ha dos supervivents per una plaça d'ascens a primera divisió. I un és el Girona, que ja ha fet història passi el que passi contra l'Almeria, però que és a només a dos partits (180 o 210 minuts) de fer-la encara més grossa i d'instal·lar-se a l'elit del futbol, una dimensió absolutament desconeguda però que ja es comença a albirar i a dibuixar en l'horitzó. Ahir, en un Montilivi ple a vessar i amb una afició més entregada que mai a la causa, el Girona va liquidar l'Alcorcón fins i tot amb més solvència del que hauria pogut pronosticar el més optimista. Un gol d'inici d'Acuña va trencar el dispositiu dels madrilenys, un de Juanlu poc abans del descans va encarrilar la gesta i un altre del cordovès va provocar el deliri més absolut en la graderia i va certificar que amb aquest Girona s'hi ha de confiar a ulls clucs. L'equip tornarà a Almeria, on li'n deuen una. Que se'n recordin.
Les idees, molt clares
No va fer gaire bona pinta l'inici del partit, amb l'Alcorcón millor situat sobre la gespa, fins i tot dominador, i un Girona un xic atemorit. I resulta que tot això devia ser una tàctica preconcebuda per treure els madrilenys del seu cau i buscar-los l'esquena. Perquè ni tan sols quan Acuña va fer l'1-0 –el gol va estar precedit d'un rebuig de Becerra i d'una triple errada de Manu Fernández i els dos centrals visitants–, el Girona es va espolsar de sobre el que semblava que era un excés de pressió.
Els de Rubi, però, s'havien estructurat uns metres més enrere dels habituals per poder trencar per velocitat la defensa de l'Alcorcón. Va ser un problema greu la lesió d'Acuña –va abandonar el camp estabornit i també amb un cop a la cuixa després de ser atropellat per Babin–, però el GPS de Jandro va funcionar de meravella i va enviar tres passades letals a l'espai que van generar tres accions d'un contra un que ni Felipe (15') ni Juanlu (26') ni Ion Vélez (31') van aprofitar, els dos últims per culpa de pífies clamoroses. Per sort, en la quarta aparició d'un jugador corrents tot sol davant Manu Fernández, Juanlu va aprendre la lliçó de l'errada anterior, va driblar el porter i va fer el 2-0 a porteria buida. Montilivi ja feia l'onada abans del descans.
Amb el cap fred
El Girona ho tenia tot de cara, però hauria estat un pecat mortal de necessitat refiar-se'n. Amb un gol, l'Alcorcón n'hauria fet prou per ficar-se a dins el partit i sembrar el pànic a Montilivi. El van buscar, sobretot Dani Nieto, molt incisiu en totes les accions. I el va tenir a les botes Oriol Riera, però la pilota va topar al cos de Richy (62'). Eren moments de setge visitant que el Girona va defensar amb ofici i solvència, però de vegades amb un excés de precipitació. I quan va trobar la pausa, Luso, Felipe i Juanlu van muntar el contraatac definitiu que després va derivar en una festassa total a la graderia. En queda una altra. La grossa.
girona3
alcorcón1