Montilivi mereix un colofó prometedor
El Girona afronta el partit d'anada de l'eliminatòria decisiva per pujar a primera convençut que no és en absolut inferior a l'Almeria
No encaixar gols, primera premissa, però el potencial andalús espanta
Montilivi va viure fa només tres dies una festa completa, amb el Girona carburant al camp tan bé com ho ha fet durant tota la temporada a l'estadi i l'afició més engrescada que mai a les graderies. La cita s'ho mereixia, perquè obria la porta de l'eliminatòria definitiva, la que determinarà si la magnífica temporada del conjunt de Rubi es corona amb l'ascens històric a primera divisió. Gairebé sense marge per haver paït tanta emoció, aquest vespre hi ha un altre esdeveniment encara més atractiu a Montilivi. I per més embolics que hagi provocat el club a l'hora de gestionar les entrades, i que s'hagi castigat diversos abonats que no en tenien cap culpa, l'equip mereix l'últim alè d'un estadi que ha viscut moltes tardes per recordar. No hi haurà res definitiu, perquè tot just és el partit d'anada, però els jugadors, els tècnics i l'afició estan convençuts que són capaços de treure un resultat prometedor que els permeti arribar a dissabte carregats d'esperança. El cel és més a prop.
La pròrroga i la càrrega
L'Almeria, el rival que va deixar sense possibilitats d'ascens directe el Girona –el dia del penal a Acuña– una setmana abans de quedar també despenjat a Vila-real, arriba a Montilivi amb el teòric avantatge de tenir el partit de tornada a casa, però també amb uns quants handicaps. D'entrada, va haver de jugar 120 minuts diumenge per eliminar el Las Palmas. I, com l'Alcorcón, els andalusos tenen un onze molt ben definit, que difícilment varien. “És un factor important, sobretot quan els jugadors s'ho creuen. Tots estem justets, però nosaltres menys que altres, perquè hem anat fent canvis”, va explicar Rubi. El Girona no veu gens malament jugar-se-la a Almeria, perquè es veu capacitat de fer-hi mal –tal com va demostrar en la lliga– i perquè, superat l'Alcorcón, ha pogut descansar, sense haver d'afrontar cap viatge. Són moltes hores de treball acumulades, i com més temps es pugui desconnectar, millor. Fins al punt que Rubi ha preferit no concentrar l'equip ni per anar a berenar. “Ara entenc els entrenadors dels superequips; amb tants partits seguits, què voleu que fem als entrenaments? Veus que el jugador necessita que no el pressionis gaire”, va apuntar el tècnic.
El millor visitant
Si la prioritat de Rubi a Alcorcón va ser anar a buscar el gol, la lògica diu que avui, jugant a casa, és fonamental no encaixar-ne cap. L'Almeria arriba a Montilivi amb l'etiqueta de millor visitant –va fer 33 punts en la lliga regular, 10 més que el Girona– i Charles, el pitxitxi de la categoria. Els gironins, però, estan convençuts que no són de cap manera inferiors al rival. I amb l'empenta de l'estadi, veuen factible fer un bon resultat i allargar el somni. A les deu del vespre, el Girona pot ser una mica més a prop de primera.
Retocs en l'onze condicionats per l'estat físic
Rubi sol amagar les cartes respecte a l'onze inicial, i no és estrany que, davant del partit més transcendental a Montilivi, hi tornés. “És normal que intentem no donar pistes al rival. És diferent saber si jugaràs amb Acuña, amb Benja o amb un altre davanter”, va comentar el tècnic. Precisament, l'estat del paraguaià és una de les grans incògnites, però hi ha altres jugadors que van ser titulars diumenge que tampoc tenen la presència assegurada, com ara Moisés Hurtado i Juanlu Hens. En funció de com estiguin, Rubi farà retocs en l'onze. A l'eix de la defensa, i sense Migue, l'absència de Moisés la cobriria Richy. A la mitja punta, Rubi sempre té més alternatives, i Jofre i Gerard Bordas –no van jugar diumenge– tenen possibilitats d'entrar. Qui sembla que té el lloc fix és Jandro, molt vigilat per l'Almeria en el duel de lliga a Girona. “Si hi ha faltes, les xiularan. És una preocupació menor, perquè ho ha viscut molt i és dels que reben més faltes de la lliga.”