Per treure's el barret
Xavi Agustí i Alfons Muñoz elogien la campanya del Girona i encara veuen factible l'ascens a Almeria
Fa més de dues dècades, a Montilivi, tots dos tècnics van pujar malgrat els problemes econòmics
-
Tots els entrenadors de la història del Girona Futbol Club EL PUNT AVUI. -
Alfons Muñoz va aconseguir l'ascens a tercera el 1983 com a tècnic del Girona. Va dirigir l'equip sis temporades diferents, de les quals quatre de senceres EL PUNT AVUI. -
Xavi Agustí reconeix que ara el Girona té “una oportunitat històrica”. Ell va pujar a 2a B el 1989 i es va quedar a un pas de 2a A el 1992 LLUÍS SERRAT.
Xavi Agustí i Alfons Muñoz són dos dels entrenadors en majúscules de la història del Girona Futbol Club. Agustí i Muñoz van aconseguir ascensos i èxits esportius a l'estadi de Montilivi, però també van remar contra corrent i amb problemes econòmics. Ara, tots dos valoren l'espectacular campanya de l'equip de Joan Francesc Ferrer, Rubi, que encara té possibilitats de pujar per primer cop a primera. Tots dos es treuen el barret i recorden el seu pas per la banqueta del Girona.
Xavi Agustí (Banyoles, 30-4-1940) és, ha estat i serà geni i figura. Abans de fer de secretari tècnic i d'entrenador del Girona, Agustí en va ser jugador. Encara al camp de Vista Alegre, en Xavi va ser el pitxitxi de l'equip amb 17 gols, a tercera, el curs 1966/1967. Xavi Agustí va tornar al club uns anys més tard. Va entrenar l'equip en una de les etapes del club amb més trempera (1988-1992). Va celebrar un ascens a 2a B, ja que el Girona va ser campió de tercera el 1989 amb Delfí Geli com a pitxitxi (23 gols). El 1992, però, va quedar a un pas de pujar a 2a A, en el play-off d'ascens que va afavorir el Vila-real. “Mira on és ara el Vila-real”, diu.
El tren i el carnet
Xavi Agustí ha entrenat totes les categories del futbol català i de base. Encara ara dóna un cop de mà a l'EF Garrotxa de Nitus Granados. Revela que els anys noranta va tenir una oferta de 2a A del Mèrida, que va rebutjar. Ara se'n penedeix. Recorda l'any 1992 i s'indigna. “Vaig plegar per la incompetència dels màxims dirigents. La majoria no van estar a l'altura: el tren anava molt de pressa i ells no tenien ni el carnet de conduir.”
“Després de l'ascens a 2a B –explica Xavi Agustí–, la directiva em deia que havia de ser un any de transició. I pel Girona, a 2a B no hi pot haver cap transició! S'havia d'anar cap amunt.” I en el play-off contra el Salamanca, el Vila-real i el Linense, amb prou feines hi havia directiva i la plantilla es va sentir sola, assenyala l'extècnic del Banyoles, que també va dirigir, entre altres conjunts, el Figueres, l'Olot i l'Andorra.
Delgado i Jesús Gil
Xavi Agustí reconeix que el que ha fet el Girona té “un valor incalculable”. Elogia el màxim accionista del club, l'empresari Josep Delgado, a qui compara amb l'antic president de l'Atlético de Madrid, Jesús Gil. “Per una situació estranya, i ho dic en el sentit positiu, al Girona li ha tocat el seu Gil y Gil. A l'Atlético, la inversió li va donar fruits al cap de quatre o cinc anys, i aquí ha passat més o menys el mateix: les coses han anat bé la temporada amb la plantilla més barata”, assenyala.
L'antic tècnic del Banyoles no descartaria el Girona per al partit de demà al vespre a Almeria. Diu que l'equip de Rubi va estar de pega en l'anada i que els pot passar el mateix als locals, demà. “El partit s'ha d'afrontar amb la il·lusió que el pots guanyar, però sense caure en la precipitació”, analitza Xavi Agustí, que és un habitual a Montilivi.
Des de Pamplona
Alfons Muñoz (Valtierra, 11-7-1949), per la seva banda, viu la gran campanya del Girona de Rubi des de la distància. Està establert temporalment a Pamplona i, desvinculat del futbol des que va deixar la secretaria tècnica del Nàstic el gener del 2010, troba “molt meritori” el que fa el Girona.
Alfons Muñoz valora que, tot i tenir un pressupost modest, han coincidit aquesta temporada l'estabilitat “en les esferes regidores”, encert en els fitxatges –“molts bons jugadors, de vegades, no fan un equip–, un entrenador “que sap treure rendiment dels jugadors” i la fortuna en fases puntuals. “El futbol és un joc i, de vegades, et convé tenir un pèl de sort. I com que es diu també que el futbol és un estat d'ànim, tot ha estat més fàcil.”
El tècnic gironí, que també va entrenar el Palafrugell i el Terrassa, va començar a fer d'entrenador a Montilivi als 31 anys. Una lesió al genoll quan militava en el Banyoles li va avançar la retirada. Muñoz és probablement l'entrenador amb més partits dirigits al Girona. Ho va fer durant sis campanyes, quatre de les quals, senceres, igual que Pitu Viñas [vegeu el gràfic].
Antic migcampista del Cassà, Alfons Muñoz va entrenar a Montilivi a preferent, tercera i segona B, en tres etapes diferents (març 1982-octubre 1983, setembre 1987-març 1988, i 1993-1995), i amb Jordi Geli, Joan Mis i Carles Teixidor a la presidència respectivament. “Eren altres temps [...]. Sempre hi vaig viure problemes econòmics, però vam intentar fer sempre un bon futbol”, recorda l'extècnic de la Unió.
Com a secretari tècnic del Nàstic, Alfons Muñoz va viure l'ascens del conjunt grana a primera l'any 2006. I un any després, el retorn a segona A. Hi va haver bogeries després de l'eufòria de l'ascens? “És cert que a primera hi ha entrada de més diners, però vam mantenir bona part de l'equip. Per a la segona volta, vam reforçar l'equip sense fer bogeries, però és cert, mirant-ho amb la perspectiva del temps, que hi ha alguna cosa que ens podríem haver estalviat”, analitza Muñoz, amb serenor.
Duel psicològic
El 0-1 de dimecres obliga el Girona a guanyar al camp de l'Almeria. Muñoz no ho veu tot perdut. “El 0-1 és gairebé com l'1-1. Els jugadors del Girona han de pensar que psicològicament tot està perdut, però que han d'anar a imposar el seu estil. Els jugadors de l'Almeria, en el seu subconscient, potser tindran por de fallar. I com que el Girona és un equip descarat, veig perfectament possible que pugui remuntar l'eliminatòria. I me n'alegraria”, destaca Muñoz.
