Purito, rebut com es mereix
Ciclisme. Joaquim Rodríguez torna a rebre l'escalfor dels veïns i amics després del seu tercer lloc en el Tour de França
Com un ritual anual o una segona festa major. Així viuen els amics i seguidors de Joaquim Rodríguez (34 anys) els seus èxits a les grans voltes aquests últims anys. Ahir, sant tornem-hi la sala Cooperativa de Parets. El tercer lloc a París en el Tour de França va tornar a convocar la gentada de cada any i ell va manifestar amb la naturalitat de sempre la seva enorme alegria. “Ara ja sé com es veu els Camps Elisis des del podi”, va començar sense poder amagar la seva felicitat. “La celebració, això sí, és una mica freda”, hi va afegir. L'alegria la van posar els seus fills, convidats improvisats. Rodríguez no va poder amagar la seva vessant paternal: “Tan de bo el meu fill fos ciclista i tingués tota la sort que he tingut jo”
“La història s'ha posat de la meva banda, perquè pujar al podi de les tres grans voltes no és a l'abast de molta gent”, va recordar Purito en una multitudinària roda de premsa. En la trobada, el ciclista va estar acompanyat de l'alcalde, Sergi Mingote, i del president de la federació, Josep Bochaca.
Tot i que el ciclista va mantenir que tots els seus èxits han estat celebrats amb joia per ell mateix, la família, els seus amics ahir va haver d'admetre que el podi al Tour ha estat el moment culminant de la seva trajectòria: “Li dono un gran mèrit sobretot pels problemes que vaig tenir durant la primera setmana”. El ciclista català va relatar la seva evolució durant les tres setmanes de cursa: “Quan em vaig recuperar em vaig adonar que fins i tot anava massa bé. En l'última setmana em sentia pletòric. Hauria pogut ser segon.”
“M'ha costat però m'he fet un nom. He après molt de tots els companys que he tingut des que sóc professional i crec que el reconeixement m'ha arribat en el moment just”, va explicar. També se li va preguntar per la seva relació amb Contador: “Jo no tinc res contra ell. Alguns parlaven de fer una aliança espanyola però cadascú ha de fer la seva. Si hagués quedat al davant meu i jo hagués fet podi m'hauria estat igual perquè aquest era el meu objectiu.”
