MOTOR / GRAN PREMI DE LA REPÚBLICA TXECA DE MOTOCICLISME
Una reverència per al campió
Rossi guanya el combat per la caiguda de Lorenzo i ja toca el seu novè títol
Pedrosa és segon en una cursa amb més bon resultat que velocitat
Elias es reivindica amb el tercer lloc a davant de la segona Honda oficial
La victòria de Valentino Rossi és la que fa 102 del pluricampió, però que als 30 anys la celebrés com si fos la primera –o com si fos un títol– dóna una idea del que representa. Rossi va guanyar novament en el cos a cos Jorge Lorenzo, un rival tan dur, tan incisiu i tan competitiu que costa dir que és el seu company d'equip. Va guanyar-lo, a més, per KO tècnic a cinc voltes del final quan el mallorquí, que fins aquell moment estava a l'expectativa, va passar a l'atac i va situar-se líder. La maniobra de Lorenzo va desencadenar el desenllaç. Una volta més tard, en el mateix revolt, Lorenzo va frenar massa tard, a la seva Yamaha li va faltar capacitat direccional i tots ens vam quedar sense una última volta que prometia ser antològica.
Des de terra, Lorenzo sabia que el títol, amb 50 punts de diferència, serà de Rossi si el mític Doctor no l'hi regala, de la mateixa manera que l'italià sap que a còpia de garrotades, Lorenzo n'aprendrà i és més a prop que lluny el dia que el destronarà, si una reacció de Pedrosa i Honda no ho impedeixen.
Aquesta reacció, però, no s'entreveu immediata. Avui, en els tests a Brno, Pedrosa provarà un xassís replantejat i unes suspensions de la marca Öhlins en comptes de les fins ara intocables –per als japonesos– Showa. Deu formar part de les condicions per renovar. Perquè Pedrosa, que va arrencar bé, com sempre, només li va durar dos revolts a Rossi i a mitja cursa ja havia perdut el contacte. Veure'l emparedat entre Rossi i Lorenzo permet apreciar com les Yamaha tenen un comportament més fluid i dòcil per al pilot en les seqüències de revolt i contrarevolt. I a Brno n'hi ha unes quantes. Pedrosa té un lloc en el podi mentre no torni Stoner, però no n'hi ha prou.
Elias hi té un lloc.
Pol Espargaró fa tot el que pot fer: cinquè
L'alcoià Nico Terol va guanyar la cursa dels 125 cc a davant de Julián Simón, el líder destacat del campionat, que va córrer més amb la calculadora que amb el cor. Rere seu, Andrea Iannone i Bradley Smith van córrer en terreny de ningú, sense problemes però sense més opcions que conservar el tercer lloc i el quart. En la batalla pel cinquè –o, llegit d'una altra manera, en la lluita per ser el primer sense Aprilia– va regnar Pol Espargaró, que, tot i una caiguda en el warm-up en què es va fer mal en una mà i un peu, va ser el més sòlid d'un grup de set pilots en què també hi eren Marc Márquez –espectacular remuntada després de les plantofades de dissabte– i Joan Olivé. Espargaró va contenir la Derbi privada de Cortese en la mateixa ratlla de meta i dels altres cinc pilots, quatre van entrar separats per una dècima i mitja i el més malparat va ser Joan Olivé, desè quan havia arribat a ocupar el sisè lloc a cinc voltes del final.
