EDITORIAL

La sortida intel·ligent

Tots ho sabien però ningú gosava assegurar-ho: tal com s'havien encadenat els esdeveniments, amb plantejaments més o menys racionals o viscerals i també amb errors repartits, la sortida assenyada a l'afer de Ricky Rubio era el fitxatge pel Barça. El jugador no haurà de marxar de Catalunya, la Penya rebrà una injecció econòmica sense precedents –fins i tot més del que raonablement podia esperar– per posar en números verds la seva economia i el Barça s'endurà un jugador boníssim, joveníssim, català i mediàtic, qualitat aquesta última que l'ajudarà a amortitzar el traspàs més car de la història del bàsquet europeu. El Barça completarà una plantilla sense parangó a Europa i pisparà al Madrid l'únic jugador de bàsquet que volia Florentino Pérez. En clau de club, un petit gest d'autoritat enfront dels dispendis exuberants de l'etern rival. Com en el cas del retorn de Navarro, el fitxatge de Ricky s'ha desencallat quan ha excedit l'àmbit de la secció de bàsquet i ha passat a ser un afer de club. Per tant, les magnituds econòmiques no s'han de referenciar a les habituals en el món del bàsquet. Només així es pot entendre que es tanquin operacions d'aquest cost.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.