A César, el que és del cèsar

El gallec Gustavo César, un modest ciclista del Xacobeo, té en el seu palmarès tota una Volta a Catalunya, l'edició del 2008, que sense cap gran etapa de muntanya es va decidir per pocs segons. Molts van considerar aquella victòria una excentricitat dins el palmarès de les proves UCI Pro-Tour. Ves per on, però, que César va demostrar ahir que és capaç d'altres grans gestes, a banda d'aquella petita exhibició d'intel·ligència i tacticisme que va demostrar pels carrers de Barcelona. Ahir va ser capaç de resistir l'atac dels grans noms d'aquesta Vuelta per plantar-se en solitari al duríssim Xorret de Catí, un port amb percentatges del 19%. L'altre triomfador del dia va ser Alejandro Valverde (Caisse d'Épargne), que ja té a les mans el mallot d'or de líder però que no va poder desempallegar-se en la pujada de tres ciclistes que li poden fer molt la punyeta durant la Vuelta: Cadel Evans, Robert Gesink i Ivan Basso. Valverde va situar-se líder gràcies a les bonificacions i, per tant, les diferències encara són mínimes. El gran derrotat del dia va ser Samuel Sánchez, que va cedir més d'un minut respecte al murcià. Les parets del Xorret van deixar ben clar quins són els homes forts d'aquesta Vuelta.

L'etapa, abans que s'arribés al port final, va transitar per sis ports més de muntanya, que van servir perquè es formés una escapada bona, amb el mateix César, David de la Fuente, Marco Marzone, Javier Ramírez, Julián Sánchez, Stijn Devolder i el campió d'Estònia, el jove de 22 anys Rein Taaramae. Al peu de l'últim port va quedar clar que la victòria d'etapa estaria entre ells. Veloso, De la Fuente, Devolder i Marzone van marxar a bon ritme fins que, sorprenentment, Taaramae, en les rampes més dures, va decidir atacar i buscar el seu primer gran triomf internacional. Els seus companys d'escapada feien cara d'incrèduls amb la gosadia de l'estonià, que va deixar-se l'ànima en cada revolt. De fet, s'hi va deixar l'ànima i la força perquè el seu defalliment va ser d'aquells que fan època. No tan sols va ser sobrepassat per César sinó que va arribar a la meta a vuit minuts del vencedor.

En el grup dels favorits, controlat des del principi pel Silence Lotto de Cadel Evans, Joaquim Rodríguez va remoure l'arbre en espera que el seu company i amic Valverde recollís la fruita madura. Al Caisse d'Épargne la jugada li va sortir prou bé, tot i que Valverde és conscient que haurà de continuar atacant en les etapes de muntanya perquè el penúltim dia encara hi ha una contrarellotge que podria beneficiar Cadel Evans.

Xavi Tondo, atonyinat per les caigudes, va resistir amb prou dignitat el primer embat amb el primer gran port i va cedir poc més d'un minut respecte del grup de Valverde.