Meazza o San Siro:L'estadi amb dos noms
Temple del futbol mundial, l'estadi de Milà és conegut com a Giuseppe Meazza quan hi juga com a local l'Inter, però quan hi juga el Milan els milanistes l'anomenen San Siro
Aquesta és la història d'un club de futbol que volia construir un estadi ben modern. Un escenari que amb el pas del temps passés a ser una referència per als altres clubs. Però també és la història d'un equip que dècades més tard d'haver aixecat aquest estadi, li ha de canviar el nom cada quinze dies perquè l'oficial no li agrada. Aquesta és la història d'un club, el Milan, i un estadi, el Giuseppe Meazza, recinte que comparteix amb l'Inter. Un estadi on juguen rivals tan antagònics que, fins i tot, cada set dies se li canvia el nom. És la història de l'estadi Giuseppe Meazza segons els uns, i de San Siro segons els altres.
Oficialment, l'estadi on jugarà avui el Barça es diu Giuseppe Meazza. Així ho va decidir el 1980 el seu propietari, l'Ajuntament de Milà. Anteriorment, era conegut com a estadi San Siro, en relació amb la barriada on es troba aquest estadi, barri anomenat així per una petita església que fa anys va ser enderrocada. Aquell 1980, però, l'Ajuntament va decidir canviar-li el nom com a homenatge a Giuseppe Meazza, possiblement el millor jugador nascut mai a Milà fins a aquell any en què homes com ara Baresi i Maldini encara eren jovenets. Meazza havia mort el 1979, i en haver jugat en els dos equips de la ciutat, l'Inter i el Milan, les autoritats van pensar que era una decisió adient. Però estaven equivocats.
Meazza havia jugat només dos anys al Milan quan ja era veterà i sortia d'una lesió que l'havia allunyat dels terrenys de jocs. En canvi, amb l'Inter la història era diferent. Havia estat un dels grans de la història del club interista, i els aficionats del Milan ho sabien: l'havien vist ja veterà, amb 68 anys, a la graderia de San Siro només quan jugava l'Inter. Els aficionats del Milan, doncs, no van veure de bon ull que l'estadi on jugaven els partits com a local portés el nom d'un interista de pro, un home que havia jugat catorze anys de neroazzurro i només dos de rossonero. Així doncs, de manera espontània, els aficionats del diavolo, del Milan, van ignorar el nou nom oficial per mantenir el de sempre: San Siro. El nom que, de fet, havia rebut l'estadi quan va ser construït per iniciativa dels milanistes. Perquè no deixava de ser irònic que aquest estadi que en el seu origen havia estat només la llar del Milan, acabés batejat amb el nom d'un home que s'havia fet un fart de marcar gols al conjunt rossoneri.
Del Milan a l'Ajuntament.
Els interistes, doncs, van arribar a un estadi que havien construït els seus eterns adversaris del Milan, s'hi van quedar, i ara presumeixen que es digui oficialment Stadio Giuseppe Meazza, un dels més grans interistes de la història. Els del Milan, en canvi, continuen parlant de San Siro. I la premsa, s'adapta a les necessitats, segons l'equip que jugui.
Meazza, el Samitier dels anys trenta en el futbol italià
Nascut el 1910 al barri de Porta Vittoria, Giuseppe Meazza va ser un dels herois de la societat italiana dels anys trenta. Meazza tenia la capacitat de controlar aquelles pilotes pesades de l'època en cursa, aguantant l'escomesa del rival i llançant cèlebres atacs gairebé kamikazes cap a la porteria rival. Descobert amb catorze anys per l'Inter, va ser batejat com il balilla azzurro, en referència a una organització infantil feixista molt coneguda en l'època, i es va convertir un heroi de l'Itàlia de Mussolini, ja que amb la selecció italiana de Vittorio Pozzo va guanyar els mundials del 1934 i el 1938. Després de la guerra, aquest trencacors fora dels terrenys de joc, va ser tècnic i directiu de l'Inter. Va morir el 1979.