Arnau, que s'enfronta per segon cop a Guardiola, recorda el que li va dir aquest just abans de debutar en la lliga de campions a Wembley

El porter gironí recorda que el primer contacte el van tenir l'octubre del 1996. El Barça rebia l'Atlético de Madrid amb la baixa de Vítor Baia, concentrat amb la seva selecció. Arnau s'entrenava per completar la llista, però Busquets va agafar una forta febrada el dia abans del partit: «Robson ens van convocar a mi i a Felip (ara en el Nàstic). Busquets no es va recuperar i vaig haver de jugar. No va ser un partit fàcil [van empatar a tres], però recordo que Pep, Luis Enrique, Abelardo i Figo em van ajudar molt.» Després d'aquell dia, Arnau va tornar a un filial –amb Xavi i Puyol, entre altres jugadors– amb el qual va assolir l'ascens a segona A després d'eliminar el filial del Madrid al Bernabéu en el partit decisiu. Amb Louis van Gaal, Arnau va tenir una segona oportunitat tres anys després. El Barça tornava a l'estadi de Wembley (on va guanyar la seva primera Champions) per enfrontar-se amb l'Arsenal en la lligueta de grups, i el tècnic holandès va decidir fer seure el seu compatriota Hesp i fer jugar el gironí: «El tècnic a mi m'ho va dir la nit abans perquè em comencés a fer a la idea. Els companys se'n van assabentar el mateix dia en la xerrada i es van sorprendre molt.» Arnau té bona memòria. «Recordo com si fos ara, els instants previs. Estàvem al túnel de vestidors i Guardiola, que era el capità va venir i em va dir ‘juga com t'entrenes'. Allò em va tranquil·litzar molt.» El Barça va guanyar 2-4 i totes les cròniques van destacar la gran actuació del gironí. «Era un escenari mític. Un partit que, malgrat ser de lligueta, tenia molta transcendència i les coses em van sortir molt bé. No en guardo la pilota, però sí la samarreta.» Arnau explica que Guardiola va ser dels primers a felicitar-lo: «Per qualsevol jugador del planter, Pep llavors era el que ara representen Puyol i Iniesta. La seva trajectòria era un mirall per als de la casa. A més, era un molt bon company. La relació que tenia amb tothom era molt correcta.»

Quan van deixar el Barça, les seves carreres es van separar. Arnau no s'ha mogut de Màlaga, on ha tingut dos fills (de sis i quatre anys) que demà tindran el cor dividit. «El Màlaga volen que guanyi sempre, però són molt del Barça. De gust, en tenen, perquè els agraden Messi, Xavi, Iniesta i Puyol. Tindran els ulls com plats quan vegin tan a prop els seus ídols», diu. Guardiola, per contra, va voltar món i va tornar a casa per completar la temporada de més èxit de la història blaugrana. Arnau ja va patir la màquina blaugrana la temporada passada. Va encaixar quatre gols en el partit a Màlaga (1-4). «Després del partit ens vam veure i vam estar parlant de futbol. Tot i que el Barça ens va guanyar amb molta facilitat, em va dir que estiguéssim tranquils. Que ens havia vist jugar, que estàvem treballant bé i que faríem una bona temporada. Era novembre, però fins i tot en això la va clavar.» El porter té un any més de contracte a Màlaga, però ja s'ha tret el primer nivell del títol d'entrenador. «Pep fa només un any que entrena, però ja ha deixat clar que és una referència», diu Arnau.

Avui li ho podrà dir. Es tornaran a trobar encara que sigui momentàniament.