Colin Smith es para davant la meta

Un jove corre per una carretera. L'espectador el veu d'esquena. La llum és grisa. I una veu en off ens diu: «A la nostra família sempre hem corregut. Sobretot per fugir de la policia. És difícil d'entendre. Només sé que he de córrer. Sense saber el perquè, pel camp i pel bosc. I ser el guanyador no és el final. Encara que la gent animi fins a quedar-se idiota. Aquesta és la solitud del corredor de fons.» Qui ens parla és Colin Smith, fill gran d'una família obrera de Nottingham. En la pròxima seqüència, el duen emmanillat en un furgó, amb altres joves delinqüents, camí del Ruxton Tower Reformatory. Tot i córrer, doncs, l'han enxampat. Així comença La solitud del corredor de fons (The Loneliness of the Long Distance Runner), film de l'any 1962 de Tony Richardson (un dels cineastes del free cinema, atent a les rebel·lions juvenils en vista de les diverses formes d'autoritarisme de la societat anglesa) que adapta la novel·la homònima d'Alan Stilitoe i protagonitza Tom Courtenay, que després va ser el revolucionari Pasha a Doctor Zhivago, de David Lean.

Colin Smith és al reformatori perquè, després de robar en una fleca, la policia li va seguir la pista fins que els diners, amagats en un canal, surten un dia de pluja a la vista d'un inspector. Colin Smith no ha volgut treballar a la mateixa fàbrica on ho va fer el seu pare guanyant-hi un sou miserable. El seu pare és mort i la seva mare, que té un amant i tres fills més, només sembla pensar en els diners. A la televisió, un polític parla de la contribució que tots els anglesos poden fer a la gran Anglaterra. Colin Smith se'n riu: De què parlen? Quines oportunitats té ell a la gran Anglaterra? Colin Smith roba i pensa que amb els diners podrà passar uns bons moments amb la noia que li agrada. Tot això ho sap l'espectador perquè, mentre corre pels entorns del reformatori, Colin Smith recorda i, a través de flash-backs, es mostra la seva vida abans de ser enxampat. Colin Smith té permís per córrer en solitari perquè el director del reformatori n'ha fet el seu intern preferit en creure que pot guanyar la carrera de fons en una competició contra un col·legi privat. I sí, Colin Smith pot guanyar, però, a punt d'arribar a la meta, es para. No vol guanyar. No vol servir a la vanitat del director, interpretat per Michael Redgrave. No vol ni tan sols imaginar que podria formar part d'aquells que contribuirien a la glòria d'Anglaterra triomfant en els Jocs Olímpics. Li bufa que pogués «redimir-se» per l'esport. Se sent sol, al marge. I es para davant la meta.