CAMPIONAT DEL MÓN DE MOTOCICLISME
I el noi de Seva es va lluir
Avui fa deu anys que Àlex Crivillé va guanyar l'únic títol mundial català de la categoria reina
El motociclisme català va aconseguir el seu millor èxit internacional avui fa deu anys, gràcies al títol que Àlex Crivillé va aconseguir en els 500 centímetres cúbics. Feia molt que el conegut com «el noi de Seva», la seva localitat natal, perseguia aquesta fita, però en el seu camí s'havia trobat un obstacle difícil de superar. Es tractava del pilot australià Mick Doohan (company de Crivillé a HRC), que va aconseguir cinc títols consecutius entre el 1994 i el 1998. L'any següent es va retirar després d'un accident en la cursa de Jerez. La seva absència va obrir la porta del títol a Crivillé, però també a altres rivals de categoria, com ara el nord-americà Kenny Roberts júnior i el japonès Tadayuki Okada, cap dels quals havia estat capaç de trencar l'hegemonia de l'australià.
De fet, va ser Roberts qui va trencar el gel a l'inici de la temporada, amb la victòria en les dues primeres curses. La reacció del català, però, no es va fer esperar i va dominar amb mà de ferro la part central del campionat, durant la qual va aconseguir sis victòries i dos segons llocs més en només nou curses (inclosa la victòria en el Gran Premi de Catalunya). Amb aquesta ratxa, Crivillé va sumar un sac de punts (219) que, a falta de cinc curses per al final del campionat i amb un avantatge de 58 punts respecte del segon classificat, només havia d'administrar amb un mica de cap per assegurar-se el títol.
En la prova següent, al País Valencià, no va acabar la cursa i a Austràlia va ser cinquè. El català va tornar al podi a Sud-àfrica, amb el tercer lloc, i la seva primera bola de partit va arribar en la cursa següent, el Gran Premi del Brasil. Tal com li van recomanar, Crivillé va ser conservador per no posposar la consecució del títol fins a l'última prova, a l'Argentina. El català va ser sisè, però Okada, l'únic que llavors li podia prendre el títol, va acabar rere el català i li va cedir el mundial.
Amb aquell gran èxit, Crivillé va poder posar punt final a dos anys difícils, en els quals va haver de superar una greu lesió a la mà, que a punt va estar d'ensorrar la seva carrera, i la mort del seu pare. El mateix dia que el català, un jove Valentino Rossi guanyava el títol de 250 cc, just l'any abans de fer el salt a la categoria reina.
A més de Crivillé, dos catalans més van acabar entre els deu primer classificats del campionat del món: Sete Gibernau, cinquè, i Carles Checa, setè. El pilot de Seva no va poder donar continuïtat al seu èxit i les dues temporades següents va aconseguir resultats força discrets (novè i vuitè). Crivillé tenia previst competir també el 2002. Després de deu temporades en l'escuderia més potent del món, Honda HRC, havia fitxat per l'equip de Luis d'Antín, on havia de pilotar una Yamaha. Però durant la pretemporada va anunciar una retirada temporal a causa dels atacs d'epilèpsia que tenia. Tot i que va ser sotmès a un fort tractament, aquell anunci finalment va ser el seu comiat definitiu del mundial.
Alzamora fa el doblet català
L'èxit de Crivillé no va ser l'única alegria per al motociclisme català aquella temporada. Emili Alzamora va completar un doblet amb el títol en els 125 cc, que va aconseguir en l'última prova de la temporada, a l'Argentina. El pilot lleidatà va haver de patir les males arts d'un llavors joveníssim Marco Melandri (17 anys), que el va voler tirar a terra en l'última volta. Alzamora, però, va estar molt concentrat i va evitar el contacte amb l'italià, que, a més de quedar-se sense títol, va rebre una multa de 10.000 francs suïssos per la seva maniobra bruta i es va posar en evidència davant de tot el món. El doblet de Crivillé i Alzamora ha estat el segon de la història del motociclisme català. El primer va tenir lloc el 1989, any en què el mateix Àlex Crivillé va aconseguir el títol de 125 cc i Sito Pons, el de 250 cc.
