Els objectius, a casa

EL FACTOR PISTA. En aquesta competició tan igualada, en què guanyar a fora és complicat, el factor pista hi juga un paper crucial. Partint d'aquest fet, assegurar els partits de casa permet a molts equips assolir aquells objectius que s'han proposat o que es van proposant a mesura que avança la competició.

Després de cinc jornades, cap dels set primers de la lliga no ha perdut a casa: Burgos (2-0), La Laguna (2-0), Sant Josep (3-0), Melilla (3-0), Menorca (2-0), CAI (3-0) i Lleó (2-0). N'hi ha alguns que fan que guanyar a casa seva sigui pràcticament impossible. Un dels exemples més clars que puc posar és el de Los Barrios la temporada passada, del qual vaig tenir la sort de formar part. L'equip va acabar la lliga regular amb 18 victòries, 15 de les quals van ser a casa i de manera consecutiva, i només 3 van ser a camp contrari. Un altre cas és el de La Laguna fa dues temporades –13 victòries a casa i 5 a fora–. Són exemples d'equips que en principi han de lluitar per jugar el play-off i que aconsegueixen aquest objectiu gràcies, sobretot, a la regularitat mostrada davant dels seus seguidors.

Segur que també es poden trobar exemples en equips que han lluitat per la permanència, que sol estar en unes 10 victòries, i que bona part d'aquestes les han aconseguit a la seva pista.

Així doncs, dels set equips anomenats al principi, probablement es començaran a despenjar de les posicions capdavanteres els que abans deixin escapar victòries de casa seva.

IVÁN CORRALES. Per al base del Burgos, aquesta és la segona temporada a LEB Or. La primera no va ser gens fàcil per a ell, ja que al fet d'haver d'adaptar-se a una nova categoria (venia d'ACB) s'hi va afegir una lesió que només el va deixar jugar tretze partits –va estar de baixa des del desembre–. Una lesió que per a un jugador de 35 anys podia haver significat l'adéu al bàsquet, ja que estar sis mesos sense jugar a aquesta edat ben segur que no facilita les coses per trobar equip la temporada següent. A més, aquesta realitat pot acabar superant el jugador mateix durant el procés de recuperació, fins al punt de dir «ho deixo córrer». Però ell ho va aconseguir. Es va recuperar de la lesió i l'estiu passat va renovar amb el Burgos, en què s'havia guanyat la confiança del seu entrenador, Andreu Casadevall; equip que en aquests moments lidera la classificació amb 4 victòries i 1 derrota.

Ara, després de pràcticament nou mesos sense jugar, es troba amb un altre obstacle gens fàcil de superar: recuperar el nivell de joc que va mostrar en els tretze partits que va jugar la temporada passada. De fet, els seus números dels cinc primers partits han estat molt discrets, amb mitjanes de 3 punts, 3 assistències i 2,2 de valoració, contra els 7,1 punts, 4,8 assistències i 8,5 de valoració de la temporada passada. Per les circumstàncies que he exposat, crec que serà difícil que arribi a jugar a aquest nivell, però si ho aconseguís, el mèrit que això tindria realment seria molt gran.