Les ulleres d'Estellés

Poseu-me les ulleres és l'últim vers en què Vicent Andrés Estellés demana com vol que sigui el seu enterrament. Hipocondríac, però amb una entranyable manera d'explicar-se i sempre amb ironia, vol descansar amb les ulleres al fèretre. Pep Tosar feia més de 20 anys que pensava en fer un treball que definís la trajectòria vital i alhora poètica d'Estellés. Necessitava, per respectar el parlar valencià, trobar complicitat amb un grup autòcton. L'any passat, va estrenar amb el grup Teatre Micalet un muntatge que, tot i ser poètic, va aixecar les ires dels valencians que volen trencar qualsevol relació cultural amb el Principat. Uns desaprensius van escriure “Fora catalanistes”, a la façana del teatre d'aquesta companyia. Joan Peris, membre del grup, deia ahir que l'han deixat escrita, orgullosos de l'insult. Des de l'11 i fins al 23 de gener es representa Poseu-me les ulleres al Teatre Romea.

Pep Tosar ja ha fet anteriors treballs d'aproximació a l'obra poètica de poetes com Blai Bonet (Casa en obres) o Damià Huguet (Esquena de ganivet). A la peça sobre Estellés, dramatúrgia que signa amb Evelyn Arévalo, manté l'estructura de la de Blai Bonet. Un actor interpreta el personatge i s'hi reprodueixen entrevistes a familiars i coneguts del personatge que el retraten explicant anècdotes. Peris garanteix que el muntatge emociona i que vénen ganes de comprar tots els llibres d'Estellés “en sortir del teatre”. La pega és que Estellés està molt desaparegut a les llibreries, a excepció del recull Llibre de meravelles. De fet, l'obra s'inspira en la prosa poètica amb què Estellés va escriure la seva autobiografia, uns llibrets que ara són, pràcticament, il·localitzables.

Estellés va ser més reconegut a Barcelona que no pas a València. A Burjassot, el poble on va néixer, han posat el seu nom al carrer que va al cementiri i Tosar hi va trobar una pintada insultant recent. El director té clar que el Principat va reconèixer i respectar més Estellés (va rebre el Premi de les Lletres Catalanes 1978 i abans, la Lletra d'Or (1974) i la Crítica Serra d'Or (1975), que no pas la seva València, “on va viure com a enemic”. Peris reclama a Barcelona que sigui la capital de la cultura catalana, més enllà del Principat. Una labor que no sempre compleix, ignorant la producció cultural de les Balears i del País Valencià. La visita al Romea és una excepció.

Al repartiment, Miquel Gil (fundador d'Al Tall) posa música a versos d''Estellés i en versiona altres. Tosar adverteix que el públic barceloní descobrirà Enric Juezas (interpreta el personatge d'Estellés i ja és molt conegut a València). A més de la música i la projecció a un tul, hi ha dansa, tot i que Tosar es plantejava, d'entrada, una coreografia contemporània. S'ha optat per la clàssica, ja que en fer les primeres entrevistes amb els familiars d'Estellés va conèixer Isabel Anyó Andrés, néta del poeta i amb una sòlida carrera de dansa clàssica.