Final feliç, també per a heterosexuals

Com es pot riure dels tòpics homosexuals de manera que en riguin tant els gais com els heterosexuals i sense que ningú se senti ferit? Aquest és el repte que respon Smiley, una obra senzilla, sense gaire més pretensions, que va escriure Guillem Clua per al primer torneig de dramaturgs de Catalunya. La peça no va arribar superar cap eliminatòria perquè va topar en primera ronda amb la que seria la guanyadora: El crèdit de Jordi Galceran. Però pujada a escena es revela com un artefacte molt intel·ligent que trenca amb la narració sense complexos per fer aclariments a l'audiència heterosexual o transformant els personatges en narradors d'alguns dels passatges que es viuen de manera cronològica. Per a Clua, hi ha dos tipus de gais que semblen irreconciliables: els que gaudeixen d'un cert exhibicionisme i promiscuïtat, i els que viuen l'amor des de la intimitat, la fidelitat i un punt platònic. Són dos mons petits que conviuen en els mateixos carrers però, per molt que estranyi a l'audiència hetero, no topen quasi mai. El teatre, excel·lent laboratori on cuinar relacions impossibles, serveix per unir un element de cada grup antagònic. I, com ha de ser, sorgeixen les espurnes que alimenten la comèdia. Podria acabar amb un tancament de porta, trencant les cartes i sentenciant que aquests dos universos mai no congeniaran, però l'autor i director opta per l'homenatge a la comèdia romàntica i els dedica un final feliç. Al final, clua aconsegueix que tothom vegi l'amor d'una parella amb dos integrants molt diferents. Supera l'etiqueta de l'homosexualitat, fent-ne bandera en bona part de la peça. L'obra va rebentar la Flyhard. A l'Espai Lliure hi ha un notable públic masculí que combat amb l'habitual majoria de públic femení. Tothom riu i s'emociona generosament. Les interpretacions de Ramon Pujol i Albert Triola passen per molts estats d'emocions amb què es dóna una àmplia gamma de colors a l'escena. L'obra pot tenir continuïtat en una sala comercial. La interpretació fresca i intel·ligent ha d'atraure un públic ampli. Tothom el que vol és adormir-se abraçat a qui estima.