Senyor Manuel Milián Mestre

És sorprenent com es sorprèn cada dia a les tertúlies i mitjans el senyor Mestre. Tanta intel·ligència i no veu que Espanya no té remei. Fa 500 anys que ho demostren i, últimament, els 35 darrers anys, en lloc de fer un conjunt de nacions lliures i pròsperes en un marc peninsular, s'han dedicat a gestionar la corrupció franquista en mans d'una casta que n'és hereva. I som on som perquè és la seva idiosincràsia i no tenen cap intenció de canviar res per no deixar el poder. D'aquesta manera han portat el país a la misèria. El senyor Mestre, avesat a la teologia, es queixa de l'entrada en política de la monja Teresa Forcades. Per què no critica el vergonyós encara avui nacionalcatolicisme del senyor Rouco Varela, que encara ara no ha demanat mai perdó de la connivència amb el franquisme i gosa dir-nos quin nacionalisme és bo i quin no ho és? Per què no parla del diner públic que es gestiona a la llotja del Bernabéu, i les nombroses advertències què els fa la Unió Europea? No veu aquest senyor que Catalunya com a nació ha estat rebentada 300 anys i ara ja en té prou, que no mereixem aquesta misèria, que hem de marxar d'aquests lladres, que tenim el dret a l'autodeterminació? Per la llei d'acció i reacció, potser la societat posarà aquest senyor dins la poma podrida. Una cosa semblant es podria dir del senyor Juanjo López Burniol.